El PP s’imposa a les 20 ciutats més grans

La fagocitació de Ciutadans per part dels populars provoca una revolució en el vot urbà

El vot urbà a Andalusia també és, sense discussió, del Partit Popular. La formació que lidera Juanma Moreno va aconseguir ahir imposar-se en totes i cada una de les 20 principals ciutats d’aquesta comunitat, incloenthi la capital, Sevilla, i altres municipis que fins ara es mantenien com a feus històrics de l’esquerra.

El PP és la primera força política en les vuit circumscripcions provincials, sense excepció. Fins i tot la de Sevilla, a la que des de les primeres autonòmiques els socialistes van posar la marca del puny i la rosa, va caure del costat de la formació conservadora.

El triomf dels populars en les àrees urbanes, que tant s’assembla a l’obtingut a les zones rurals, s’explica sobretot per l’absorció total del vot de Ciutadans i el fre posat al creixement de Vox. Fa quatre anys, en les anteriors eleccions autonòmiques, el Partit Popular ja es va enfilar a la primera posició a vuit de les 20 ciutats més poblades, cinc es van decantar pel PSOE, unes altres cinc ho van fer per Ciutadans i a les dues restants, Cadis i El Ejido, se’ls van apuntar Endavant Andalusia i Vox, respectivament. En les municipals del 2019 el PP va ampliar el seu avantatge i va començar a perfilar la total heged’aquests monia que ahir va acabar de dibuixar: en 11 d’aquestes ciutats van vèncer els populars, en vuit el PSOE i Endavant va tornar a triomfar a Cadis.

Els nombres del PP s’expliquen fàcilment. La suma del seu percentatge de vots amb el de Ciutadans en les autonòmiques del 2018 dona com a resultat pràcticament el mateix que el dels populars en solitari en els comicis d’ahir. I així a cada província, a cada ciutat i a gairebé a cada poble.

Una anàlisi més detallada dels resultats en els 785 municipis demostrarà que en molts amb prou feines hi ha diferències respecte a la mitjana d’Andalusia, que el que ha passat a la ciutat gaditana de Tarifa, que té fama de repetir històricament els resultats del conjunt de la comunitat, es dona en molts altres punts del mapa electoral andalús. El 19-J el vot en la comunitat autònoma amb més població d’Espanya es va uniformitzar.

Als socialistes ni tan sols el fet de no patir un daltabaix i de mantenir la confiança de gran part del seu electorat no els va privar de veure’s derrotats a Sevilla. Els primers resultats de

Andalusia es torna més uniforme: ni tan sols els antics feus de l’esquerra resisteixen l’empenta del PP

l’escrutini a la capital d’Andalusia situaven socialistes alhora amb els populars. Va ser un miratge que es va esvair abans que la notificació oficial del recompte arribés a l’equador. També aquí el Partit Popular va aconseguir treure-li més de 15 punts d’avantatge al seu gran rival, però tot i això és una distància curta si es compara amb el que ha passat a gairebé totes les grans ciutats, que van registrar diferències superiors als 20 punts.

L’anunciada desfeta de Ciutadans a Andalusia passarà a la història de la democràcia espanyola com el millor exemple de com una formació que aspirava a ser alternativa de govern, decisiva per a la formació de majories o cridada a jugar un paper de frontissa, pot quedar reduïda a cendres en tot just un cicle electoral. El partit taronja no arriba al llistó d’un 4% en cap de les vuit circumscripcions.

Sigui perquè tots els vents bufaven a favor del PP –o perquè la seva candidata no ha acabat de connectar amb els sectors més escorats a la dreta de l’electorat andalús–, Vox perd protagonisme. Malgrat un lleuger creixement en vots, en percentatge i en diputats, la formació ultradretana s’ha vist desconcertada per aquell cicló popular que engolia al seu pas els antics vots de Ciutadans. La formació liderada per Macarena Olona ni tan sols va poder repetir l’èxit de fa quatre anys a la localitat d’Almeria d’El Ejido, on el seu discurs xenòfob va triomfar en les autonòmiques del 2018 fins al punt d’encimbellar-lo com la primera força política. Vint punts li va treure el PP en una ciutat en què més d’un 75% dels vots van anar a parar a partits de la dreta.c