La desmobilització castiga amb duresa Per Andalusia, que s’enfonsa
Teresa Rodríguez aconsegueix entrar al Parlament amb Endavant Andalusia
Els sondejos la van encertar: ja fa deu dies pressentien que si Endavant Andalusia, la formació anticapitalista de Teresa Rodríguez, se situava a la part alta de la seva forquilla d’expectatives, tot i que tindria serioses dificultats per aixecar més enllà de dues actes, podria provocar una reducció dràstica dels escons de l’altra oferta de l’esquerra, l’encapçalada per Inma Nieto, que aglutinava Podem, IU, Més País i tres organitzacions andaluses més. El coneixement de les respectives líders finalment ha estat determinant. Amb un 99,5% dels vots escrutats, dos escons per a Rodríguez i cinc per a Nieto.
La suma no suma sense un lideratge poderós. Teresa Rodríguez, tot i que ha quedat com a última força al Parlament andalús, ha aconseguit entrar-hi amb un partit nou construït entorn de la seva pròpia identitat individual. Ha aconseguit rendibilitzar el seu carisma d’un lustre com a cara més coneguda de Podem a Andalusia i ha fet valer l’argúcia de conservar la marca comuna, “Endavant Andalusia”, com a nom del seu nou partit. Unit, esclar, al seu patent bon acompliment en els debats electorals.
Inma Nieto, d’IU, al capdavant d’una coalició de sis partits, incloent-hi Podem, IU i Més País, era la candidata menys coneguda de les cinc forces que, amb el recompte final, han obtingut escó.
Tot i que feia mesos que la coalició treballava en un candidat independent amb pes i marca propis —per les travesses van passar des de l’exsocialista José Antonio Pérez Tapias fins a l’analista polític Javier Aroca—, finalment la cosa va quedar en un duel entre Podem i IU per imposar el seu candidat, Juan Antonio Delgado
Nieto atribueix la catàstrofe a la convocatòria avançada i la divisió de l’esquerra
i Inma Nieto, respectivament, tots dos molt poc coneguts.
Nieto interpreta que les dues raons del paupèrrim resultat obtingut són: la convocatòria avançada, que va provocar desmobilització, i la divisió de les opcions d’esquerra. “La força que no s’hi va sumar ara podrà veure la destrossa”, va dir en al·lusió a Teresa Rodríguez, després de subratllar que la suma de les dues formacions en percentatge de vots és gairebé la mateixa que la ultradreta, que suma 14 escons. El doble que les dues opcions esquerranes. I en aquest sentit, va anunciar que “la nostra obsessió és percudir en aquesta unitat”.
La lectura dels resultats de Per Andalusia, després que s’impliquessin en campanya els líders estatals de les tres formacions principals implicades, Alberto Garzón, Ione Belarra i Íñigo Errejón, però també la vicepresidenta Yolanda Díaz i el líder del PCE, Enrique Santiago, serà llegit en clau estatal i, sens dubte, generarà moltíssim soroll en l’inici del “procés d’escolta” de Díaz, a partir de la plataforma Sumar, que comença el 8 de juliol.
Pel que fa a Endavant Andalusia, l’objectiu declarat de Rodríguez era construir una força política d’esquerra exclusivament andalusa, per fer sentir la
Rodríguez celebra els dos escons obtinguts i assegura que amb aquest resultat “avui salpa un vaixell”
seva veu al Congrés dels Diputats. “El nostre objectiu era tenir un nou espai andalusista, una nova esquerra, que vol que aquesta terra sigui sobirana i tingui veu pròpia, com ja tenen molts altres territoris”, va assenyalar Teresa Rodríguez, satisfeta amb els dos escons aconseguits. “Hem fet salpar un vaixell. Som l’única força els escons de la qual no cotitzen a cap despatx a Madrid”, va concloure la flamant líder de l’esquerra sobiranista andalusa.
La creadora d’Endavant Andalusia va prendre la decisió de crear una formació andalusista d’esquerra amb caràcter sobiranista després que a les generals del 2019 cap membre del seu corrent anticapitalista, integrat llavors a Podem, no estigués en llocs de sortida en la llista d’Unides Podem al Parlament. Per tant, el repte que té davant és aconseguir algun escó per a la seva formació al Congrés dels Diputats l’any que ve, ja sigui dins o fora de la plataforma de Yolanda Díaz, sempre que finalment aquesta assumeixi encapçalar una candidatura estatal.c