Vox creix menys del que s’esperava i veu com s’evapora l’entrada a la Junta
Olona aconsegueix 14 escons, però l’estratègia nacional del partit queda en dubte
Vox va sumar ahir més vots i més escons que els que va aconseguir en els comicis autonòmics del 2018. I va passar a ser la tercera força política d’Andalusia quan, fa quatre anys, amb prou feines era la cinquena. I fa vuit, ni tan sols existia.
L’anàlisi estricta dels resultats és, inequívocament, positiva per als seus interessos. Però després d’una campanya enfocada més a restar diputats al PP que a sumar els seus mateixos, la digestió del que ha passat va deixar un gust de boca agredolça en el partit ultranacionalista. Amb regust, fins i tot, de fiasco electoral. El primer des de la seva irrupció en la política nacional.
Especialment després de la inapel·lable victòria dels populars, que ha tret Vox de l’equació per formar govern. Adeu al somni de la vicepresidència de la Junta d’Andalusia que, fa tot just dos mesos, sí que van aconseguir a Castella i Lleó. I adeu a la seva projecció com a soci indispensable del PP per a les futures conteses electorals.
Aquest punt d’amargor va quedar reflectit a les cares de la candidata, Macarena Olona, i del líder nacional, Santiago Abascal, quan, passades les deu i mitja de la nit, van aparèixer a la plaça d’Armes de Sevilla per valorar els resultats davant de centenars de simpatitzants que feien onejar les banderes del partit sense gaire entusiasme.
Amb el crit de fons “cal votar Vox, cal votar Vox”, tots dos van defugir el pessimisme i es van felicitar, perquè els andalusos “han dit que no” a Pedro Sánchez i a “les polítiques de ruïna i misèria que han portat els governs socialistes a Espanya i a Andalusia”. Tot seguit van felicitar el candidat del PP, Juanma Moreno, a qui van reclamar que sàpiga “aprofitar” la majoria absoluta aconseguida per posar en marxa “un canvi real i profund que afecta el dia a dia de tots els andalusos”.
Fins ahir mateix a Vox confiaven sumar 20 escons, però hauran de conformar-se amb 14. Un grup parlamentari nombrós, però irrellevant. Tot i que, malgrat això, estarà capitanejat per la mateixa Olona. Almenys així ho va deixar clar ahir a la nit després de descartar el viatge de tornada al Congrés dels Diputats, on encara no ha renunciat al seu escó.
Des de la seva fundació, Vox havia anat guanyant terreny com a conseqüència del vot de càstig al PP. Però els populars van recuperar ahir els seus votants desencisats i, amb l’absorció de l’electorat de Ciutadans, van tornar els ultranacionalistes a la casella de sortida. Els van deixar amb un percentatge de vot més baix que el que van aconseguir a Andalusia les últimes eleccions generals.
Ara toca fer examen de consciència al quarter general de Madrid, des d’on Abascal, Espinosa de los Monteros, Ortega Smith i companyia van decidir exportar un programa de caràcter nacional, quan les eleccions andaluses s’han jugat en tot moment en clau regional.
L’elecció de la candidata mereix un capítol a part. Macarena Olona es presentava com la punta de llança de la batalla de Vox contra el “feminisme sectari” del PSOE i Unides Podem amb què créixer entre l’electorat femení. Però la seva sobreactuació dels clixés andalusos per neutralitzar les crítiques pel seu empadronament forçat al límit a Salobreña –per poder presentar-se als comicis– la va convertir en una caricatura des del primer debat televisat. Així demostrava un desconeixement absolut del sentir i de les prioritats dels andalusos a qui, paradoxalment, estava demanant el vot.
La solució adoptada per Abascal va ser la de suspendre temporalment l’agenda de la candidata per a, 24 hores després, reactivar-la amb actes petits que limitessin la seva exposició. Massa tard. Aleshores el mem d’Olona la folkòrica ja inundava les xarxes socials.
La punxada de Vox obliga a refer els càlculs a la resta de places. Especialment a la Comunitat de Madrid, on els ultranacionalistes defensen que conformen una “coalició de facto” amb el PP d’Isabel Díaz Ayuso, però que, en vista del que va passar ahir, no els serà fàcil reeditar en
La frenada dels ultra nacionalistes a les urnes suposa el primer fiasco electoral des de la seva fundació
La cap de llista anuncia que no farà el viatge de tornada a Madrid i que liderarà el grup parlamentari
els comicis del 2023. Especialment si continuen donant suport a la dirigent popular en cada una de les votacions parlamentàries de l’Assemblea de Vallecas i no marquen un perfil propi que fixi el seu electorat. Encara falta un any, però els primers rumors assenyalen que la seva líder regional, Rocío Monasterio, podria donar per perduda aquesta batalla per canviar d’aires i encapçalar la llista municipal a l’alcaldia de la capital.c