Dies de “Vermell Ferrari”
Malgrat les credencials de l’esquerra en temps de pandèmia i guerra, el PP ha guanyat en totes les províncies andaluses per primera vegada a la història doblant resultats i ha obtingut la seva primera majoria absoluta.
Molta gent jove considera que aquest sistema està fet per a altres, no per a ells”. Són paraules importants del final del llibre Manual de Resistencia (pàg. 308) i de plena actualitat, perquè han estat precisament els joves els grans absents d’ahir amb una esquerra desil·lusionada que ha dit que aquesta festa no va amb ells. Quan l’esquerra et protegeix amb un ERTO, fa que el teu contracte passi de temporal a indefinit, t’apuja el salari mínim, et crea un ingrés mínim vital i no la voten, hi ha un abisme entre el material i el cultural. Quan fa un any al Congrés vaig expressar el barranc com a metàfora, citant Plutarc parlava precisament d’aquest moment. Quan la política pot ser molt cruel. És això el que li ha passat a l’esquerra a Andalusia.
Malgrat les credencials de l’esquerra en temps de pandèmia i guerra, el PP ha guanyat en totes les províncies andaluses per primera vegada en la seva història, doblant resultats, i ha obtingut la seva primera majoria absoluta (58 diputats), contenint Vox (14) i fent desaparèixer Cs. La dreta ha acabat amb el 60% dels vots. Quan això passa en democràcia només cal felicitar el teu oponent i tornar amb humilitat al racó de pensar.
El 2019, el PSOE va guanyar cinc eleccions consecutives (les generals després d’onze anys llargs), i el 2021, les de Catalunya (18 anys després). Eren dies de “Vermell Ferrari” forjats sota un esperit basat en tres senzilles idees: 1) perquè arribi el nou cal fer espai retirant el vell; 2) portar la iniciativa no vol dir ser agressiu, sinó reconèixer la nostra responsabilitat en la narrativa per marcar l’agenda i fer, com a Govern, que les coses passin, i 3) l’esquerra guanya quan enamora, perd quan no fa el que pensa.
De segur avui podran llegir tota mena d’opinions contràries al president, la Moncloa, el Govern d’Espanya o Ferraz. Toca formació tortuga. Ara bé, el que expresso a continuació, ho diré perquè vull, puc i dec: es poden tornar a guanyar les eleccions. En realitat, per a qui ho sàpiga veure, a Andalusia les eleccions de la Junta les guanya o les perd la Junta. Continua sent així. Però només conec un president del Govern socialista en 40 anys que ha guanyat les generals a Andalusia sense governar la Junta i es diu Pedro Sánchez.
Com es poden tornar a guanyar les municipals, autonòmiques i generals? Sembla que hi ha molta opinió interessada en un canvi de Govern els pròxims dies. No ho hauria de fer. Toca escoltar molt i analitzar més. La resistència et fa superar setmanes, però és el treball, la intel·ligència i el talent d’un equip que guanya eleccions. Això hauria de ser el primer. El nou Govern només s’ha de projectar quan vulgui el president i amb els qui ell decideixi que l’acompanyin fins al final. Això hauria de ser el segon.
I el tercer és que es tractaria de recuperar “la gran veritat”: després de guanyar les primàries el 2017, “els meus conductors, Pablo i Fernando, treballadors i militants del partit, esperaven, al contrari del que solen fer, a fora, drets al costat del cotxe. En
A Andalusia, les eleccions de la Junta les guanya o les perd la Junta
veure’m em van fer una abraçada. No van dir res, només un ‘bon dia’ i ‘una abraçada’. Van pujar al cotxe i em van preguntar: A Ferraz? Vaig recordar llavors Sant Joan de la Creu a Salamanca i el seu ‘com dèiem ahir’” (Pàg. 48 del Manual de Resistencia).
L’actiu més important del PSOE és la seva militància, realment màgica. Resisteix alhora la distància i el silenci. Oblida el que dona i t’agraeix tot el que rep. Igual com els espanyols que consideren que aquest sistema està fet per a altres i no per a ells. L’Espanya que ens mereixem continua present en ells. Si es vol tornar a començar, tornar a brillar i tornar a girar, toca començar de zero. Com dèiem ahir... en dies de “Vermell Ferrari”.