A la punta de la llengua
Els autors del jeroglífic diari de ‘La Vanguardia’ debuten a les llibreries amb una proposta refrescant
El 30 de maig del 2020, entre la successió d’onades pandèmiques, el bon amic Néstor Macià es va estirar al sofà a fer la migdiada i ja no se’n van tornar a aixecar. Tenia 58 anys. Va ser una mort tan plàcida com prematura. En Néstor, dibuixant mordaç, també era el responsable de la secció diària de jeroglífics aquí a La Vanguardia, de manera que va caldre buscar-li substitut a corre-cuita.
Les col·laboracions a les pàgines de passatemps s’acostumen a lliurar amb dues o tres setmanes d’anticipació. Durant vint dies encara es van publicar els jeroglífics pòstums d’en Néstor i el dia 21 de juny del 2020 va sortir el primer de la nova etapa, signat per@ l apunt adela llengua( pseudònim del duet format pel músic Eloi Isern i el dissenyador Cesc Mayor). Els debutants van demostrar des del primer dia que la modernitat no està renyida amb la tradició. A partir del lema “Magnífic jeroglifista” en català es veia una N majúscula davant d’un estol d’ocellets negres amb una inscripció central que deia -nells i, a sota, un rostre d’androide -r. Solució: N+estor Ma(r)cià.
La versió castellana aconseguia arribar a la mateixa resposta mostrant la inconfusible silueta de Nessie al costat d’un martell de Thor, popularitzat per les novel·les de fantasia de les sagues nòrdiques i, a la part baixa, una masia. Ergo, Ness + Thor + Masia per Néstor Macià. Des d’aquell dia els puntilingüistes Isern & Mayor s’han consolidat entre els exigents lectors de La Vanguardia, tant en català com en castellà, amb un estil visual d’impacte pictogràfic i un enginy verbal notable. També han fet el salt a la ràdio, amb enigmes al Versió RAC1. Són la nova generació d’enigmistes.
Ara han fet un pas més. Publiquen un llibre refrescant ple de creacions visuals i verbals en el qual debuten fent els seus primers mots encreuats, al costat de molts jeroglífics, sopes de lletres, laberints i diverses modalitats clàssiques dels passatemps. Com si fossin un d’aquells grups musicals que bategen el seu primer disc amb el nom del grup, el llibre es titula La punta de la llengua (Rosa dels Vents) i la portada, una llengua al més pur estil Rolling Stones, conté dos detalls més força il·lustratius: el clàssic subtítol explicatiu (El quadern definitiu per esmolar la llengua i presumir d’enginy) i, sobretot, un cercle negre a la part superior dreta on llegim “N.01”.
En aquesta etiqueta es concentra la seva ambició de perdurabilitat. Tots els que publiquem jocs verbals sabem que la clau del gènere és la serialització. L’enigmística és una art andywarholiana que requereix constància i repetició, en un equilibri inestable entre cita i troballa, novetat i reiteració. El duet puntilingüista demostra en aquest debut llibresc que combina bé aquests dos ingredients aparentment oposats. Llarga vida al seu enginy i que aquest N.01 arribi aviat a N.10.c