Pa per a avui
són dies difícils per als culers, per als que tenim a la retina imatges gravades a foc. Aquell Barça de Krankl i la seva Recopa, els driblatges infinits i virtuosos del lobo Carrasco, el drama dels penals a sevilla i els gestos de Duckadam, el dream team de Cruyff i l’eclosió d’un futbol diferent. un estil que va recuperar Guardiola, amb èxit indubtable, i intenta repetir el seu alumne Xavi Hernández. De moment, sense gaire fortuna, malgrat els discursos emmidonats en roda de premsa. Però tornem al que és important. Com molts aficionats, estic preocupat per la delicada situació del club. Bartomeu va deixar un Barça destrossat, inassumible, amb sous inflats i fitxatges ruïnosos que han generat un deute salvatge. números vermells que amenacen un llegat centenari. no són frases fetes ni reflexions exagerades, es tracta d’una trista realitat. Ara, laporta i la seva junta intenten salvar la complicada situació, generar ingressos extraordinaris
El Barça ven patrimoni, és a dir, futur; i què diu l’oposició?, res
en temps rècord en una època convulsa, postpandèmia, de vaivens econòmics. En definitiva, molt difícil. Potser massa. Ho fan venent patrimoni. És a dir, futur. i què diu l’oposició? Res. Víctor Font continua sense obrir la boca, tapat, ocult en un moment d’extraordinària gravetat. Estrany.
l’assemblea va votar sí a les famoses palanques per intentar recuperar el pols econòmic del club i poder fitxar els lewandowski i companyia. Objectiu, competir i guanyar títols a curt termini. Ho va ratificar un 14% dels convocats, així que després no s’hi val queixarse ni plorar. Es va aprovar que laporta i el seu equip intentin vendre al millor preu la meitat de l’empresa que gestiona el marxandatge i, compte, fins i tot un 25% dels drets televisius durant els propers vinti-cinc anys. És a dir, la font d’ingressos més important que tenen els clubs de futbol. Això em preocupa. Quant valdrà aquest percentatge en, posem per cas, quinze anys? n’hi ha prou de mirar el que valia l’any 2005 i el que val ara. Google i les seves respostes gairebé infinites us poden ajudar. El sentit comú també, com sempre. Caldrà estar pendents de les actuacions d’aquesta junta, fiscalitzar-ne els moviments. només espero una cosa: que el pa per a avui no sigui fam per a demà.c