El quart cinturó s’enterra per donar pas a la ronda nord
El projecte, que provoca discrepàncies dins del Govern, planteja una carretera que té poc a veure amb una autovia
El nom no fa la cosa, però a la Generalitat eviten en tot moment parlar del quart cinturó o la B-40. Són conceptes que traslladen la imatge d’una carretera mastodòntica, amb grans enllaços i un moviment ecologista en contra. És per això que el nou projecte de carretera entre Terrassa i Sabadell s’ha batejat com a “ronda nord”.
Malgrat que el nom remet a les rondes de Barcelona, els responsables del projecte eviten la comparació i parlen d’“una carretera ben integrada i d’impacte tou”. El referent amb què treballen és la C-260 de Figueres a Roses, una via desdoblada, amb dos carrils per sentit i sense un gran impacte en l’entorn. En aquest cas, aniria des de la rotonda de Can Roca de Terrassa –on acaba de manera abrupta la B-40– fins a la ronda Oest de Sabadell, passant pels terrenys que actualment ocupa el club de golf El Prat, en un traçat d’uns quatre quilòmetres que encara s’ha de definir i que podria fins i tot anar soterrat en algunes zones.
Serà així sempre que els dos socis del Govern es posin d’acord, ja que la qüestió s’ha convertit en un dels últims motius de desacord entre Junts i ERC malgrat que aparentment estaven d’acord quan es va aprovar el pla específic de mobilitat del Vallès, aprovat pel mateix Govern a començaments del 2021.
La falta d’acord entre Presidència i el Departament de Territori contrasta amb l’entesa del departament responsable d’infraestructures i el Ministeri de Transport, que està disposat a traspassar les competències a la Generalitat i assumir el finançament de l’obra mitjançant la disposició addicional tercera. L’Administració catalana també seria l’encarregada de dibuixar el traçat, de definir-ne les característiques i de tramitar-lo, així com d’encarregar-se de la corresponent declaració ambiental, i finalment de construir-lo en un termini no inferior a sis anys a causa de la complexitat de l’estudi informatiu i el projecte constructiu d’una obra d’aquestes característiques. Tot això es limita al tram entre Terrassa i Sabadell. El pla de fa dècades per estendre la B-40 posteriorment fins a Granollers queda totalment aparcat per la falta de consens polític.
“Hem aconseguit una demanda històrica, que la Generalitat decideixi el traçat”, celebra l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés. El seu homòleg a Terrassa, Jordi Ballart, apunta també que l’acord per a la que qualifica d’“infraestructura vital” és “estratègic per al territori”.
Sabadell i Terrassa veuen l’obra com una oportunitat per millorar la mobilitat interna a les ciutats
Els alcaldes de les dues grans ciutats del Vallès, així com el de Castellar, Ignasi Giménez, mostren el seu suport indestructible a aquesta carretera, que té poc a veure amb la vella B-40 i molt amb la mobilitat interna del centre d’aquests municipis. A Sabadell ja s’imaginen les possibilitats de pacificació de la Gran Via quan la nova ronda absorbeixi part de la circulació que travessa la ciutat. Passa el mateix a Terrassa, amb la col·lapsada avinguda del Vallès i la carretera de Matadepera.
De totes maneres, el nou plantejament continua sense convèncer les desenes d’entitats ecologistes, agrícoles i partits polítics que formen part de la campanya contra el quart cinturó, que aquests dies celebra el 30è aniversari, i entre els integrants hi ha l’exalcalde republicà de Sabadell, Juli Fernández. Un dels portaveus de la plataforma, Toni Altaió, considera que l’impacte de la nova proposta continua sent “molt greu, tant en l’àmbit paisatgístic com en el mediambiental”. A més a més, incideix que no és el moment d’apostar per la mobilitat per carretera, sinó pel transport ferroviari no radial.