Una proposta sistèmica per a l’AP-7

Els increments de les retencions i incidències que tenen lloc a l’AP-7 des de la supressió dels peatges és un símptoma d’un problema de més índole: la falta d’un model integral de la gestió de la mobilitat. En època prepandèmia l’AP-7 ja es trobava en algunes franges horàries en valors d’ocupació pròxims a la seva capacitat. L’eliminació dels peatges ha accelerat una situació de congestió que tard o d’hora hauria tingut lloc per la tendència creixent de la mobilitat.

Ampliacions de carril, millores de la capacitat dels accessos, restriccions temporals de la circulació de camions o límits variables de velocitat són mesures per esmorteir les retencions i millorar la fiabilitat a curt i mitjà termini. Mesures d’urgència que no serviran com a solució plena a curt termini ni menys encara a llarg termini. No hi ha una poció màgica infal·lible. El quid de la qüestió resideix sota quin prisma pensem, planifiquem i gestionem la mobilitat.

La solució no és immediata ni única, al cap i a la fi, afecta profundament el binomi desenvolupament-sostenibilitat, i ha de passar, a més d’aprofitar al màxim l’ús de la capacitat viària, per un model de gestió integral de la mobilitat, més enllà de la carretera. Un sistema finançat en el pagament per ús, que actuï com a instrument d’incentiu al canvi modal i més capacitat d’inversions en transport sostenible. Es pot pensar en una vinyeta com un model més bàsic inicial de partida, que permeti generar recursos econòmics per al manteniment de les carreteres i finançament de transport públic, per posteriorment evolucionar a un pagament per ús més sofisticat i equitatiu.

Es tracta, sens dubte, d’una assignatura pendent. Hem estat capaços de definir models de gestió i finançament, amb els seus defectes i virtuts, però amb una lògica sistèmica, per a

La solució ha de passar per un model de gestió integral de la mobilitat

altres infraestructures de transport, com ara els ports, els aeroports, el transport públic i el ferrocarril. En canvi, actualment trobem un model de finançament de les carreteres més semblant a un Frankenstein engendrat per successius desenvolupaments de la xarxa mancats de model i amb una gestió amb lògica modal i no sistèmica.

Les solucions tècniques i econòmiques existeixen, però requereixen lideratge i decisions polítiques fermes.