‘Days like this’
Núm 6031
En un moment de guerres, populisme, separatistes i separadors, és altament recomanable veure l’obra mestra de Kenneth Branagh Belfast. La pel·lícula, protagonitzada per Jamie Dornan, Caitriona Balfe, Judi Dench, Ciarán Hinds i el jove Jude Hill, és una oda a la fraternitat i llança el simple però alhora complex missatge que tots som iguals i tots pertanyem a les nostres comunitats, amb tots els drets i les obligacions.
Belfast se centra en l’experiència infantil del mateix Branagh (Belfast, 1969) i en la lluita de la seva família per no caure durant el conflicte iniciat pels protestants contra els catòlics a l’ara ja llunyana dècada dels seixanta.
La pel·lícula, una joia, encara en període de pagament (5 euros) a les plataformes de streaming, mereix un petit esforç en una d’aquestes nits caloroses. Filmada en blanc i negre, amb alguns petits esclats de color, Belfast va rebre set nominacions als passats Oscars i va ser qualificada com una de les millors pel·lícules del 2021.
L’última obra de Branagh presenta una banda sonora de Van Morrison, també de Belfast. No falta a la llista musical la memorable Days like this. La música de Morrison va ser un encert del director, perquè fa confluir el moment històric de la pel·lícula amb el moviment skiffle, un tipus de música originada a la comunitat negra als Estats Units durant la dècada dels vint, i que tres dècades després va tenir una forta repercussió a Irlanda del Nord i Irlanda.
La música skiffle es caracteritzava pel ritme i pel fet que els autors utilitzaven tota mena d’instruments casolans per crear-ne els ritmes. El mateix Morrison va formar part durant la joventut d’un grup de música skiffle.
L’impacte visual de Belfast us encantarà i, de tornada a la música, no podreu abstreureus d’una escena musical protagonitzada per Dornan i Balfe –no espòilers–, ni del fet d’investigar una mica a YouTube i Spotify sobre els orígens i la carrera excepcional de Morrison. En aquest sentit, en destaca un disc, The skiffle sessions. Live in Belfast (1998).
En aquest àlbum, en què a més de Morrison van participar Lonnie Donegan i Chris Barber, hi destaca una cançó, Midnight special. Recomanaria a tothom que encara no ha entès que la vida cal gaudir-la i que cal ser solidari amb el veí, que escoltin aquesta cançó. El ritme de Morrison potser us alegra el dia i durant unes hores possiblement deixareu de banda la vostra obsessió per fer un Belfast cada dia.c
BLANQUES JUGUEN I GUANYEN
El diagrama presenta la rematada de la partida clàssica Steinitz, W. – Zukertort (Barmen, 1869). L’avantatge blanc és molt clar, i hi ha diversos camins cap a la victòria. Però cap de tan directe i contundent com l’emprat pel futur campió del món, que va saber aprofitar la força en atac de les seves peces pesades per desencadenar una ofensiva demolidora.