La violació, tema de novel·la
Oates, Salem Levy i més autores canvien el relat de les agressions a dones
Mirar la violació de cara i sense tabús. Trencar els codis masclistes al relat d’agressions a dones. Aquest és el tret comú de diverses novel·les publicades recentment, des de les propostes literàries i molt directes de la nord-americana Joyce Carol Oates o la brasilera Tatiana Salem Levy al thriller de l’espanyola Mónica Rouanet o les visions colpidores de la mexicana Cristina Rivera Garza o l’argentina Selva Almada.
La brasilera Tatiana Salem Levy (Lisboa, 1979) acaba de publicar Vista Chinesa (Asteroide), títol que fa referència al parc de Rio de Janeiro on, el 2014, van violar una amiga seva que havia sortit a córrer. “Fa molt poc temps no es parlava de la violació –comenta l’autora, de visita a Barcelona–, continua sent un tabú, el #MeToo ha alliberat el fet de parlar de l’assetjament sexual, però de la violació continua costant molt. La meva mare va ser violada quan jo tenia quatre anys i vaig trigar molt temps a saber-ho, m’ho havien explicat sempre com un simple robatori de cotxe, ho vaig descobrir per casualitat quan ja era adulta, i això que ens vam mudar de casa després de l’atac perquè un dels dos violadors estava lliure. Podria no haver-me’n assabentat mai... La majoria de les mares violades no s’atreveixen a explicar-ho als seus fills, independentment de l’edat que tinguin”.
“Totes les dones tenim por a ser violades, a qualsevol part del món”, afirma. “M’interessava la manera en què la ficció pot explicar aquest horror. Hi ha consens en el fet que la literatura excel·leix quan mira lateralment l’horror o utilitza metàfores o l’el·lipsi, jo ho he fet al revés: mirar-lo de cara, intentar dir el que no es pot dir. Però, de la mateixa manera que la memòria torna a ràfegues, no ho mostro tot de cop, sinó a mesura que avança el temps”.
Salem Levy ha entrevistat durant llargues jornades la víctima (“Només m’interessava el punt de vista de la dona violada”). Va escriure la novel·la sencera amb el seu nom canviat, i l’hi va deixar llegir. “Em va dir que li semblava bé, però em va demanar que sisplau hi posés el seu nom real: Joana Jabace”.
A Vista Chinesa s’hi inclouen “diferents experiències de la feminitat: la violació, però també la sexualitat –el procés de recuperar-la– i el part. De fet, vaig escriure el llibre embarassada i alletant”.
Per la seva part, la nord-americana Joyce Carol Oates (Lockport, 1938) acaba de publicar Violación (Contraseña), en què narra l’agressió sexual que pateix Teena Maguire, en presència de la seva filla petita, en una caseta al bosc a la localitat novaiorquesa de Niagara Falls a càrrec d’un grup de nois drogats. No només descriu l’horror del moment, sinó el calvari judicial que travessa la víctima quan els agressors contracten uns advocats que posen en dubte la seva versió dels fets i
“El #MeToo ha permès parlar de l’assetjament, però la violació continua sent tabú”, diu Salem Levy
llancen una campanya de desprestigi. En una entrevista per correu electrònic, Oates explica a aquest diari que “m’encén d’indignació, em desespera i em fastigueja el tracte bàrbar que reben les dones en una societat patriarcal hipòcrita, que parla de tòpics com el de ‘la llei és igual per a tothom’ mentre que el que experimenten elles és una desigualtat monstruosa. Aquests abusos de la justícia són tràgicament comuns; als EUA ni tan sols es denuncia un 50% de les violacions i agressions sexuals. Les dones reben un tracte brutal per partida doble: el dels violadors i el del sistema legal
corromput”.
Per Oates, “els homes poderosos com Weinstein, Trump o, últimament, Epstein contracten advocats que coaccionen les víctimes, els paguen una suma de diners i les amenacen amb demandar-les si en parlen. És probable que no coneguem més d’un 10% del que ha passat”.
Mónica Rouanet (Alacant, 1970) és autora del thriller Nada importante (Roca), centrat en un atac a una noia a Madrid als noranta i que tindrà les seves conseqüències ben avançat el segle XXI. L’autora explica, per telèfon, que “durant el confinament, vaig decidir veure la sèrie Expediente X i, en un capítol de la primera temporada, l’agent Dana Scully va a una comissaria a demanar informació d’un sospitós i li diuen: ‘Va complir condemna per agressió sexual i drogues, res important’. A la mateixa frase! Al mateix nivell que fumar-se un porro hi ha la violació, això era el 1993, llavors no me n’hauria adonat però avui tenim una altra concepció social del paper de la dona, que comença a veure’s a la literatura”.
L’experiència amnèsica de la seva protagonista –comú en moltes víctimes de violència masclista– es basa en la que Rouanet mateixa va viure: “Vaig tenir un accident als 19 anys, vaig estar a l’UCI en coma i, quan vaig despertar, no recordava ni sabia qui era. Aquella sensació de no coneixe’t a tu mateixa t’acompanya molt de temps, perds el vincle amb la teva vida anterior, passes mesos sense poder sortir de casa, amb por. Jo encara no he recuperat la memòria del tot, hi ha moltes coses de la meva vida anterior que no recordo”.
No es tracta de casos puntuals, sinó d’un canvi de paradigma que afecta tots els gèneres. Al festival Km Amèrica –que es va clausurar ahir a Barcelona– un dels temes dels debats ha estat justament el tractament de les agressions a les dones a la nova narrativa llatinoamericana. La mexicana Cristina Rivera Garza (Matamoros, 1964) ha novel·lat el feminicidi (encara impune) de la seva germana a El invencible verano de Liliana (Random House) i opina que “estem conquerint un nou llenguatge, precís i adequat per explicar aquestes històries de manera complexa, sense estereotips”. I posa exemples de la lluita lingüística: “Abans, als xiulets als carrers se’ls deia floretes, per a mi es tracta d’assetjament públic. A la feina, es parlava d’aventures d’oficina per referir-se a la fustigació laboral”. L’obra de les argentines Selva Almada (Villa Elisa, 1973) o Ariana Harwicz (Buenos Aires, 1977), convidades al festival, també aborda la violència masclista amb nous codis.c
“Les dones violades reben una segona agressió del sistema legal corromput”, denuncia Carol Oates