El PP arrasa a Andalusia i podrà governar sense Vox
El PSOE baixa encara més, l’altra esquerra s’escalabra i Vox comença a frenar
Històrica victòria popular
Juanma Moreno Bonilla suma 58 escons, un èxit sense precedents, després de guanyar a les vuit províncies andaluses
El pitjor resultat socialista
El PSOE obté la seva dada electoral més baixa a la comunitat (30), i les dues marques de l’esquerra exlila perden deu diputats
Fre a la ultradreta
Vox guanya dos escons, fins a 14, però veu frustrat el seu desig de ser un suport decisiu amb projecció en l’escena estatal
Desfeta de Ciutadans
Juan Marín dimiteix dels seus càrrecs després que els taronges perdin els 21 diputats i desapareguin del Parlament
El Partit Popular va aconseguir ahir la seva proesa política més important des que Mariano
Rajoy va perdre la majoria absoluta l’11 de novembre del 2011, molt desgastat per la gestió de l’anterior crisi econòmica. El Partit Alfa de les classes mitjanes tradicionals acaba de guanyar la majoria absoluta a Andalusia amb 58 escons. Un resultat més contundent del que va obtenir Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid fa poc més d’un any.
Governar la Junta d’Andalusia sense fer gaire soroll, apostar clarament per la institucionalitat andalusa, fomentar un andalusisme baix en calories, prendre com a referència la figura de Manuel Clavero Arévalo, el gran promotor del cafè per a tothom durant la transició; ocupar els espais de poder generats per gairebé quaranta anys d’administració socialista, evitar les estridències ideològiques, dissimular els fracassos, ser l’encarnació del poder realment existent i, sobretot, no mobilitzar el bàndol contrari. En definitiva, esdevenir el nou Partit Institucional Andalús, en substitució del PSOE. Vet aquí la recepta.
L’estratègia desplegada durant quatre anys pel president de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla , i el seu número dos, Elías Bendodo, ha funcionat. El grup dirigent de Màlaga acaba d’aconseguir una proesa important en un moment de gran incertesa a Espanya i a tot Europa. Quatre mesos després de la defenestració de Pablo Casado, el Partit Popular presidit per Alberto Núñez Feijóo es consolida com a alternativa de govern a Espanya.
Les projeccions del resultat andalús sobre el teló de fons espanyol seran molt intenses durant les pròximes setmanes. Es parlarà d’inexorable canvi de cicle polític a Espanya i de fracàs històric de l’esquerra. Els pròxims mesos poden ser molt adversos per al Govern de Pedro Sánchez i no s’ha de descartar una fallida estructural de la majoria parlamentària que el sosté.
El pèndol hispànic es torna a posar en marxa –el mateix pèndol que va anorrear el PP de Rajoy el maig del 2018– però es recomana prudència davant els ardors mediàtics que venen. Acabem d’assistir a unes eleccions autonòmiques a les què només hi ha anat a votar un 58% del cens.
Obrim una mica més el focus: Andalusia és la regió meridional més important d’Europa, a molt poca distància geogràfica del nord de l’Àfrica, amb equilibris socials que s’agafen amb pinces. La regió meridional més important d’Europa ha votat estabilitat. Ha votat a favor de la continuïtat del govern regional, i ha frenat el creixement de l’extrema dreta, autora d’una campanya electoral desastrosa. Macarena Olona no ha entès res d’Andalusia.
Vox creix molt poc (dos diputats) i pot entrar en una paràbola descendent a tot Espanya. La hipòtesi d’un govern PPVox a Espanya a mitjà termini perd força en aquests moments. Vox com a espantall de l’esquerra per frenar el PP també perd força.
En vista d’una enorme incer
Andalusia vota a favor de l’estabilitat del poder més pròxim i castiga el president del Govern central
tesa que té Europa com a escenari central –l’Europa protectora–, Andalusia ha votat a favor del poder pròxim i en contra del president del Govern central. La consigna “contra Sánchez” ha funcionat. El PSOE només ha aconseguit 30 escons, tres menys que fa quatre anys. Podria haver estat pitjor, però en termes històrics és una hecatombe.
El Partit Socialista perd per primera vegada a la província de Sevilla. En una ciutat tan emblemàtica per a l’esquerra com Dos Hermanas hi ha guanyat el Partit Popular. Avui es desgranaran les dades locals i sortiran més sorpreses. El PSOE evita, tot i això, el tràngol de veure’s superat per l’extrema dreta en ciutats rellevants d’Andalusia. Andalusia no és una regió francesa que protesta contra el poder parisenc tot i saber que té l’esquena ben coberta. Andalusia és la regió meridional més important d’Europa, amb equilibris socials agafats amb pinces, molt propera a una de les línies divisòries més dramàtiques del món. Andalusia ha volgut reforçar l’estabilitat del poder pròxim i ha votat en contra d’un poder central assetjat per molts i poderosos adversaris, que interpreta com a fràgil. Andalusia rebutja en aquestes eleccions el marc de la fragilitat.
Desastrós resultat de l’esquerra de l’esquerra, tancada a la gàbia de la divisió, les rancúnies personals i les diferències ideològiques exagerades per la lluita de facció. La teoria que tot és culpa dels mitjans de comunicació és rudimentària. Les baralles es paguen, com les va pagar el PCE a començaments dels anys vuitanta. El procés d’escolta de Yolanda Díaz potser arriba tard.
Ciutadans ja havia desaparegut abans de desaparèixer.
I finalment, tot i que no l’últim: Moreno Bonilla emergeix com a figura política espanyola i es col·loca per davant de Díaz Ayuso a la prelació del Partit Alfa. I deixa el llistó molt alt a Alberto Núñez Feijóo. El tàctic PP andalús, escola Javier Arenas, ha aconseguit enviar un missatge a tot Espanya. Ara, sí.