Macron queda fràgil i sense majoria
L’esquerra confirma el seu gran progrés i la ultradreta irromp amb força
França va entrar ahir en una fase d’alt risc d’inestabilitat perquè serà molt difícil governar durant els pròxims cinc anys. A les eleccions legislatives, el vot de càstig contra Emmanuel Macron va ser molt més important del que es temia i els extrems –l’esquerra radical i la ultradreta– assolien un resultat excel·lent.
La coalició Ensemble (Junts), entorn del president, va perdre clarament la majoria absoluta. Segons les projeccions que van oferir el primer canal públic (TF1) i la cadena de notícies BFM-TV, Ensemble aconseguirà entre 210 i 250 escons, molt lluny dels 289 que atorguen la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional.
La Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), dirigida per Jean-Luc Mélenchon, que ha presentat un programa d’esquerra radical, confirma el seu progrés i obtindria entre 150 i 195 diputats. Però la gran sorpresa va ser el resultat del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta), de Marine Le Pen, a qui s’atribueixen entre 75 i 100 escons, l’èxit més espectacular que s’ha vist mai per a un partit que solia ser castigat per un sistema electoral majoritari i a dues voltes, que no l’afavoria. A l’Assemblea anterior comptava només amb vuit diputats.
Le Pen, que va ser reelegida durant la circumscripció del Pas-de-Calais, va anunciar una “oposició ferma”. Estava exultant perquè es va veure rescabalada de la derrota contra Macron a les presidencials del 24 d’abril.
La líder ultradretana va destacar que el moviment fundat pel seu pare mai no havia assolit aquesta cota parlamentària, malgrat “l’escrutini injust i inadequat”.
Mélenchon va parlar de “derrota total del partit presidencial” i de “fracàs moral” del president. Malgrat la retòrica, Mélenchon no semblava gaire entusiasmat, perquè la ultradreta és molt forta i sap també que la coalició d’esquerres és conjuntural i ara cada marca (socialista, comunista, ecologista) formarà el seu propi grup parlamentari i serà difícil mantenir-hi la cohesió.
Si es confirma aquest desenllaç dels comicis, es tractaria d’un resultat pèssim per a Macron, que necessitarà el salvavides dels diputats d’Els Republicans (LR, dreta), entre 55 i 75, per garantir una majoria estable. Però ni tan sols això és segur. Depèn dels números finals. La situació del president serà, en qualsevol cas, precària. Estarà lligat de mans. Les primeres anàlisis dels comentaristes polítics van coincidir que s’ha produït un sisme polític.
Efectivament, és un cop dur per al president, que perd alguns dels pesos pesants que l’han acompanyat durant el projecte iniciat el 2016, quan va dimitir com a ministre d’Economia del president socialista François Hollande per conquerir l’Elisi. No han pogut revalidar l’escó el mateix president de l’Assemblea Nacional, Richard Ferrand, i el cap del grup parlamentari i exministre de l’Interior, Christophe Castaner. També van perdre les ministres de Sanitat, Brigitte Bourguignon, i la titular de la Transició Ecològica, Amélie de Montchalin. Totes dues hauran de dimitir dels càrrecs.
La nova situació complicarà molt la governabilitat durant els pròxims cinc anys, perquè el sistema francès vigent des que es va fundar la V República, molt presidencialista, té poca tradició de consensos. A més, és molt dubtós que els principals grups d’oposició, l’esquerra radical i l’extrema dreta, per la seva actitud rupturista, s’avinguin als pactes. Si la inestabilitat s’instal·la, Macron té sempre la possibilitat de dissoldre l’Assemblea Nacional anticipadament i convocar noves eleccions, una jugada arriscada. El perill és perdre l’aposta, quedar encara més debilitat i haver de designar un primer ministre de l’oposició, cosa que en argot polític francès es denomina “cohabitació”.
La tendència a les urnes s’ensumava, tot i que no pas un canvi tan brutal dels equilibris. Le Journal du Dimanche es va publicar ahir amb una portada en què es preguntava si Macron podria governar i aventurava cinc anys de “guerrilla parlamentària” per part d’una oposició envalentida que se sentirà temptada de practicar l’obstruccionisme permanent. El diari es va quedar curt pel que fa als mals auguris.n
El partit presidencial està molt lluny de la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional i necessitarà aliats
Mélenchon parla de “fracàs moral” de Macron i Le Pen assaboreix un èxit parlamentari inèdit