El ‘Diable’ s’escapa
Fabio Quartararo clava un cop d’autoritat al Mundial amb la victòria a Alemanya i s’allunya amb 34 punts de marge sobre Aleix Espargaró, quart
Al forn de Sachsenring, amb el mercuri instal·lat als 35ºC i més de 50ºC a l’asfalt, Fabio Quartararo es va autoproclamar nou rei d’Alemanya i rellevava l’amo absolut, Marc Márquez, guanyador de les vuit curses a la pista saxona des del 2013. Un relleu al tron germànic que il·lustra també la successió en el Mundial, ja que el francès dona un cop d’autoritat per consolidar el seu lideratge i posar la directa cap a la seva segona corona. El seu immediat perseguidor, Aleix Espargaró, va ser quart i es despenja a 34 punts.
El Mundial arriba al seu equador i la rivalitat pel títol no apareix. A Quartararo se li van fonent els rivals: Bastianini, el que més havia guanyat (tres curses), és massa irregular, ahir va ser 10è i baixa al quart lloc del campionat; Bagnaia, que prometia guerra amb les seves victòries a Jerez i Mugello, va enllaçar el seu segon zero consecutiu, una altra vegada per caiguda, i es despenja a 91 punts del lideratge; i Aleix Espargaró, que va arribar a estar a només 4 punts del francès, continua sense pressionar amb una victòria que li permeti llançar la seva candidatura. Així, sense ningú que es consolidi com a opositor, Quartararo va resolent cada cursa amb intel·ligència i càlcul: estreny quan cal, conserva quan toca, i, sobretot, suma i suma en cada gran premi el màxim botí possible. Té la lliçó ben apresa.
La cursa d’Alemanya, en absència del dominador absolut, a casa recuperant-se de l’operació del braç, havia de ser una baralla entre Bagnaia i Quartararo pel que semblava en els assajos. Però aviat es va quedar orfe de rivalitat, el francès, que a la sortida va sorprendre el poleman italià arrencant com una exhalació. El de Yamaha va prendre aleshores el comandament i va estirar fortíssim per allunyar-se de la Ducati. Al darrere, Espargaró, que a la sortida saltava fins al tercer, es veia depassat a la segona volta per un agressiu Zarco amb ganes de prola tagonisme.
El guió se’n va anar en orris en caure Pecco Bagnaia a l’inici de la quarta volta, al primer revolt, i va deixar sol al capdavant Quartararo. L’italià, que perseguia en Fabio, va perdre l’adherència al pneumàtic posterior i va lliscar per terra, sense poder reprendre cursa. Un zero que li suposa un pas enrere gairebé definitiu en la lluita pel títol, ja que el francès li treu més de tres victòries.
Sense l’amenaça de Bagnaia, Quartararo va emprendre la fugida amb l’única ombra, llunyana, de Johann Zarco, que treia 1,3 segons a la volta 7, i més allunyada encara, la d’Aleix Espargaró i Maverick Viñales, quart, després de fer una escalada fantàstica amb avançaments sobre Marini, Di Giannantonio i Miller.
El líder francès pilotava amb comoditat, però la cursa era llarguíssima, a 30 voltes. Li quedaven dos terços al davant i hauria de gestionar el ritme i el desgast de les gomes per evitar que Zarco l’inquietés. Però el de Ducati no va poder pressionar-lo, i a meitat de cursa va fer un pas més enllà al seu ritme per obrir un buit de més de 2 segons que seria irrecuperable.
Al darrere, a les dues Aprilia s’hi va afegir Jack Miller per lluitar pel tercer lloc. Viñales es va esborrar de l’equació per un error i consegüent abandonament per avaria, i Aleix Espargaró acabaria cedint davant l’australià quan es va colar en una de frenada quan faltaven tres voltes, per això es va quedar sense el seu sisè podi. El català segueix segon en el Mundial, però es despenja a 34 punts del lideratge de Quartararo.
Una diferència que no preocupa el de Granollers. “Falten molts punts en joc, sé que estic a trenta i tants, però si ell cau a Assen i jo faig primer o segon, te’n vas de vacances a 10 punts, que no és res... El problema no és aquest, el problema és que en Fabio és més ràpid que jo; aquesta és la realitat. He de trobar més velocitat, em falta un puntet per lluitar amb en Fabio”, admetia Espargaró, el rival més sòlid del líder francès.
“El problema no són els 34 punts que em treu, sinó que en Fabio és més ràpid que jo”, admet Aleix Espargaró