Fer-se el sord

Fa poc es va celebrar el dia internacional de la Conscienciació sobre el Soroll, que alerta dels riscos per a la salut quan se sobrepassen els 65 decibels recomanats per l’OMS. Els mitjans se’n van fer ressò. Van parlar otorrinos, pediatres, neuròlegs. Van parlar els afectats: teletreballadors, insomnes addictes als sedants, estudiants desconcentrats, malalts crònics. Es va alertar sobre la pèrdua d’oïda progressiva que pateixen nens i joves per culpa de la megafonia present a les escoles, bars i discoteques. La presidenta de la Societat Espanyola d’Otorrinolaringologia va explicar que la població més perjudicada són els menors de 35 anys (els més vells ja s’han quedat sords fa temps), que el dany és acumulatiu i, encara que sigui discontinu, s’acumula a la còclea. Que la hipoacúsia es pot instaurar molt ràpidament. Diversos especialistes van desgranar una àmplia varietat de trastorns provocats pel soroll superior a 65 decibels: problemes cardíacs, trastorns cognitius en els nens, disfuncions hormonals, canvis en la regulació del sistema nerviós central, cefalees i migranyes...

El dia de la Conscienciació (del qual segurament només ens assabentem els que ja estem conscienciats) es va celebrar a finals d’abril, bon moment perquè la ciutadania tingui temps de conscienciar-se abans de l’inici del bon temps.

Però ¿pensen conscienciar-se els ajuntaments, que al capdavall són els que han de vetllar per la qualitat acústica del seu municipi? El de la ciutat on visc permet en les ordenances fins a 90 decibels (en el grup d’activitats més sorolloses), cosa que sobrepassa brutalment les recomanacions de l’OMS. És probable que també sigui així en altres municipis, perquè. en qüestió de megafonia, aquest país exhibeix una permissivitat incomprensible. Per si no fos prou, sovint són els jutjats els qui han d’obligar els ajuntaments que compleixin la seva pròpia normativa (com és el cas de la meva ciutat després d’anys de protestes dels veïns d’una plaça). En definitiva: alguna cosa caldrà fer perquè un dels països més sorollosos del planeta deixi de serho. Perquè té nassos que, en un moment de fervor mediambiental com el que vivim, quan sovint es preveu prohibir autèntiques foteses, s’oblidi el dret ambiental al mínim benestar acústic, un dret indispensable per treballar, per llegir, per pensar, per follar, per estudiar, per parlar amb els amics, per no quedar-se sord i per no tornar-se boig.•