L’AP-7 com a símptoma
Els continus col·lapses i l’increment de la sinistralitat a l’AP-7 posen en evidència la manca de planificació, de model de gestió de la xarxa viària i d’inversions en transport públic al nostre país, fet que afecta la mobilitat els caps de setmana, però també de manera encara més preocupant els dies feiners.
Les infraestructures són per a un país el mateix que la tecnologia per a les empreses: sense inversió resulta impossible competir i es posa en risc la supervivència a llarg termini. Per això som molts els que hem reivindicat des de fa temps inversions reals i un sistema de finançament de les vies d’altes prestacions a tot l’Estat que davant el final dels peatges garanteixi el manteniment i la modernització d’aquestes vies. Tot i això, les administracions –de tots els nivells i de tots els colors polítics– han posposat abordar les solucions, tal com ha passat amb el quart cinturó, l’ampliació de l’aeroport, el corredor mediterrani o les inversions en Rodalies.
Així que ara els ciutadans en paguem les conseqüències, i ho fem en el pitjor moment, quan hem d’afrontar sense demora les exigències mediambientals i quan necessitem, més que mai, una xarxa ferroviària segura i fiable que esdevingui una veritable alternativa al vehicle privat per descongestionar els accessos a Barcelona i per traslladar al tren bona part del transport de mercaderies que ara circula per autopistes i carreteres.
En espera que arribin les inversions tants cops anunciades però tan discretament dutes a terme (el 2021 l’Estat només va executar un 36% de la inversió promesa a Catalunya), cal prendre mesures a curt termini. Optar per la velocitat variable en determinats moments, restringir el trànsit de camions els caps de setmana en les franges horàries de més circulació o ampliar carrils en determinats punts de la xarxa pot ajudar a reduir accidents i, en part, a alleugerir les cues. Tot i això, hem d’assumir que aquest serà un estiu complex i que abans de sortir a la carretera caldrà planificar la ruta, consultar les aplicacions mòbils, escoltar la ràdio i, en molts casos, modificar hàbits i horaris per intentar evitar les retencions de trànsit.
Si parlem de mobilitat els dies feiners a l’entorn metropolità, la situació és encara pitjor, amb els accessos a Barcelona congestionats cada dia. És per això que caldria accelerar les actuacions relacionades directament amb el transport públic, com les obres de l’L9 al
Cal aprendre dels errors; no volem anuncis ni paraules: volem compromisos
tram central, la connexió de les línies d’FGC del Vallès i del Llobregat-Anoia o les millores de Rodalies.
Hem de ser conscients que el que està passant a l’AP-7 és un símptoma i que cal aprendre dels errors. Consensuar un model de finançament de les vies d’altes prestacions, millorar la xarxa viària general, invertir en transport públic –especialment ferroviari– i facilitar l’accés a Barcelona als ciutadans de l’àrea metropolitana és urgent i imprescindible si volem una mobilitat millor per a tots, més neta, saludable, fluida i compatible amb el progrés econòmic.
No volem anuncis, no volem paraules; volem compromisos.