Macron ratifica la primera ministra malgrat la pressió perquè la destitueixi
El president francès tempteja els partits en una difícil recerca de socis
Emmanuel Macron va confirmar ahir Élisabeth Borne com a primera ministra, malgrat les pressions de l’oposició perquè la destitueixi. El president francès va voler demostrar així que porta la iniciativa i controla el tempo de la greu crisi política desencadenada després de quedar els seus partidaris en clara minoria a l’Assemblea Nacional.
Borne li va presentar la dimissió i el cap d’Estat no l’hi va acceptar i li va demanar que “continuï amb la seva tasca”. La renúncia era un tràmit constitucional després de les eleccions legislatives, si bé aquesta vegada va adquirir una connotació especial. Macron està obligat a remodelar l’Executiu perquè tres dels seus membres –dues ministres i una secretària d’Estat– no van aconseguir l’escó a què aspiraven.
La posició de Borne, que ocupa el càrrec només des del 16 de maig, és molt delicada. S’ha salvat en primera instància però podria tenir els dies comptats. Després del sisme polític de diumenge, inèdit en més de seixanta anys de V República –mai un president acabat d’elegir no havia rebut un correctiu així–, Macron està obligat a oferir un canvi de rumb i cares noves. Borne té molts números de ser el boc expiatori del desastre.
L’Elisi dona mostres de cert desconcert. Macron encara no ha badat boca en públic. Costa de pair la bufetada electoral. Mentre el president rebia els líders dels partits per explorar “solucions constructives”, de consens, per tirar endavant el país, Borne es reunia amb els ministres al palau de Matignon. En la trobada hi van participar les ministres dimissionàries, que ara per ara continuen als seus càrrecs. Una situació confusa.
És obvi que, demanant la dimissió de Borne, el que pretén en realitat l’oposició és assestar un altre cop indirecte a Macron, debilitar-lo i humiliar-lo encara més. Han exigit la renúncia diverses figures de la coalició d’esquerres, l’alcalde de Perpinyà, l’ultradretà Louis Aliot i la presidenta de la regió Illa de França (París i rodalia), la conservadora Valérie Pécresse, frustrada aspirant a l’Elisi. Més sibil·lí, el líder de l’esquerra, Jean-Luc Mélenchon, va considerar inevitable que Borne se sotmeti a la confiança de l’Assemblea Nacional acabada d’elegir, amb l’òbvia certesa que la perdrà. Aquesta caiguda seria encara més dolorosa. Visualitzaria sense dubtes que Macron està en minoria parlamentària.
La líder del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta), Marine Le Pen, que ha vist multiplicar-se per onze el nombre dels seus diputats (de 8 a 89), va estimar que la caiguda de Borne és una cosa secundària i “no canviarà gaire res” perquè qui mana és Macron, i és ell el que ha de fer un gir radical de la seva política.
Els socis potencials més desitjats per Macron, Els Republicans (dreta), li van reiterar el rebuig a un pacte, tot i que van prometre que no bloquejaran les institucions. El líder dels socialistes, Olivier Faure, va expressar al president que estan “disposats a avançar” i, tot i que és escèptic sobre Macron, va indicar que podrien donar suport a mesures concretes com el decret que es va preparar per ajudar els francesos a mantenir el poder adquisitiu davant l’alta inflació. Faure va insistir en la urgència d’apujar el salari mínim.
Les reunions de Macron prosseguiran avui, però després la crisi quedarà congelada almenys una setmana perquè el president serà a l’estranger. La seva primera escala serà Brussel·les, pel Consell Europeu. Després va a la cimera del G-7 a Baviera i més endavant a la cimera de l’OTAN a Madrid i a una altra de l’ONU sobre els oceans a Lisboa. Un agenda densa i inoportuna.•
La crisi quedarà en suspens una setmana perquè Macron assisteix a diverses cimeres internacionals