Viatjar a l’estil Kennedy

Llegeixo que existeixen agències de viatges especialitzades a muntar-te recorreguts que imitin les vacances de personatges famosos. Repetir els llocs on van anar Ava Gardner, Madonna o Hemingway. No li veig gaire la gràcia a copiar desitjos aliens i vides que no són la teva quan, precisament, un dels al·licients d’un viatge hauria de ser la preparació personalitzada, amb tot el catàleg d’emocions que enclou. Amb l’estrès exclòs, d’acord.

Així que et poden organitzar a mida unes vacances, per exemple, “a l’estil Kennedy”. Comences a Acapulco, on ells van passar la lluna de mel, i gaudeixes practicant les activitats que els agradaven, és a dir, golf, tennis i natació, prèvia nit allotjat a l’hotel Las Brisas.

Després pots anar-te’n a Boston (problemes de diners? Aquest sector no en té), on un historiador t’alliçona dels esdeveniments més significatius (uf) abans d’oferirte el plat de sopa de cloïsses

Un historiador t’alliçona abans de la sopa de cloïsses que ells demanaven

que els Kennedy acostumaven a demanar.

Següent escala, Capri. Allà t’envernissen de Grotta Azzurra per després deixar-te ben col·locat amb un Aperol pensant que, en realitat, el que volia el teu company era navegar davant la costa de Johns Island, Maine, amb la mateixa camisa blanca i les ulleres de sol del president, al timó del Manitou.

A hores d’ara convindran que és un viatge impossible. I això que queden algunes escales: el resort de Jamaica on diuen que va preparar el seu discurs (“No preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta què pots fer tu pel teu país”) o la cala de Ravello l’any 1962, amb vistes a la costa d’Amalfi.

Els proposo que posin alarmes a casa seva, no s’allunyin gaire més del que la imaginació els permeti, ben fresquets, i que ni els passi pel cap un viatge de luxe, que quan tornin ja la tenen ocupada.n