El silenci de la vuvuzela
Aquest dilluns un intèrpret va exhibir nacionalunionisme, un nacionalisme poc tipificat. L’afer va succeir durant la intervenció davant les Nacions Unides del president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, en la qual denunciava l’espionatge del Catalangate. Antich ho fa en un vídeo enregistrat (i subtitulat) en francès. Les intervencions es poden seguir per internet en diversos idiomes gràcies als intèrprets de les Nacions Unides. Quan arriba el torn d’Antich, el traductor espanyol diu: “Desgraciadamente el sonido no es lo suficientemente bueno para poderlo interpretar”. I calla, tot deixant-nos sols davant el francès amb accent de la Seu d’Urgell d’Antich, en un so perfecte. El silenci intencionat de l’intèrpret es podria considerar ridícul des de la clàssica superioritat moral de qui creu en la cultura, però és un reflex fidedigne de l’estratègia negacionista que han seguit sempre amb les cultures no castellanes aquells espanyols que també neguen categòricament ser nacionalistes: els nacionalunionistes.
L’intèrpret anònim de les Nacions Unides deu ser un home de conviccions fermes. Machado les va descriure en uns versos amargs: “Castilla miserable, ayer dominadora, / envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora”. Jo potser hauria preferit una estultícia més verbosa, com la del traductor rus amb nocions de polonès que va acompanyar el president Carter a Polònia l’any 1977. El seu error més celebrat va ser transformar els bons desitjos (desire) per al futur del país que va expressar el president en desig sexual (lust), de manera que molts van entendre que Carter volia passejar el cacauet per tot Polònia.
En el silenci íntim de l’intèrpret d’Antich, una peça ínfima del sistema, s’hi concentra tot el menyspreu que envigoreix una hegemonia cultural i política, però també la seva impotència. Un altre encara hauria bufat una vuvuzela per interferir la veu d’Antich. L’any 1990 vaig entrevistar el novel·lista serbi Milorad Pavic per a la revista El Temps. Exercia d’intèrpret la traductora al català de la novel·la Diccionari khàzar (Columna, 1989). Quan li vaig demanar per l’embolic del serbocroata com a llengua literària, la traductora, croata, va matisar la resposta de l’escriptor, serbi, i vaig entreveure que el filtre podria distorsionar-ho tot. Vaig demanar-li a Pavic si podíem seguir en anglès. L’intèrpret de les Nacions Unides hauria de ser apercebut, però encara el premiaran.n