La immigració impulsa la població d’Espanya fins a un nou màxim: 47,4 milions

La població d’Espanya va augmentar en 34.110 habitants el 2021 fins a situar-se en 47.432.805 persones l’1 de gener del 2022, nou màxim als registres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El de l’any passat va ser el sisè de creixement poblacional consecutiu gràcies a un saldo migratori positiu (van arribar 530.401 persones i en van emigrar 381.724) que va compensar un saldo vegetatiu negatiu de 113.023 persones, resultat d’un nombre més alt de defuncions que de naixements (449.270 davant 336.247).

Segons l’INE, la xifra d’espanyols es va reduir en 15.502, malgrat que, si només es tenen en compte individus de nacionalitat espanyola i nascuts a Espanya, la minva és de 131.080. En canvi, la població estrangera va créixer en 49.612. Els increments més importants es van registrar entre els italians (19.093 més), els colombians (18.203) i els veneçolans (11.481). Per contra, es va reduir la xifra de persones originàries de Romania (-25.146), l’Equador

La xifra d’espanyols es va reduir en 15.502, i en 131.080 quan s’uneixen nacionalitat i lloc de naixement

(-5.755) i la Xina (-4.516). En conjunt, 530.401 persones procedents de l’estranger van establir la seva residència a Espanya el 2021, un 13,4% més que un any abans, i 381.724 van abandonar el país (53,6% menys que el 2020).

En el cas dels espanyols, en van arribar 72.700 i en van marxar 77.117, sobretot amb destinació al Regne Unit, França i Alemanya.

Per autonomies, els increments de població més significatius en termes relatius es van registrar a Múrcia, València, les Canàries i les Balears, i els descensos més acusats, a l’Aragó, Astúries i Extremadura. Catalunya va guanyar 8.000 habitants per l’augment en més de 24.500 persones de la xifra d’estrangers, que va compensar el saldo negatiu entre naixements i defuncions i els trasllats de residents a altres autonomies.c