Un 81% dels edificis d’habitatges de Barcelona malgasten energia
Un 85% de les rehabilitacions d’elements exteriors podrien rebre subvenció europea
Un parc residencial tan vell com el de Barcelona té un marge de millora enorme en molts aspectes, entre els quals un de clau en temps d’emergència climàtica: l’eficiència energètica. Un estudi de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (OHB) presentat ahir estima que un 81% dels immobles obtindrien una qualificació E o inferior en aquest apartat, un resultat nefast que mostra l’elevadíssim nivell d’emissions de CO2 imputables a les cases i també la voluminosa factura que els que hi viuen han de pagar. El mateix informe, que ha analitzat amb un simulador 53.368 parcel·les –un 90% de la ciutat–, estima que mantenir temperatures de confort costa a cada habitatge una mitjana de 196 euros al mes.
Els edificis de la capital catalana surten malparats dels exàrar mens energètics perquè la immensa majoria –un 90%– es van construir quan no hi havia una normativa i només un 10% s’han sotmès a una gran reforma.
En aquest escenari tan precari, els fons europeus Next Generation són una oportunitat per començar a posar al dia els habitatges. Ho creu la regidora del ram, Lucía Martín, que, tot i això, tem que es perdin recursos pel camí perquè el procés sigui complicat, especialment per a les comunitats de veïns dels barris de més vulnerabilitat econòmica. Per a ells s’ha previst un acompanyament i, per a tothom, un simulador com l’utilitzat per l’OHB en el seu estudi en què es podrà consultar, via web, com es pot millocada finca i optar als ajuts.
El primer paquet de subvencions per a rehabilitacions energètiques d’edificis, que es convocarà ben aviat, se centrarà en les millores de tipus passiu, les que s’apliquen sobre l’exterior dels edificis, sigui, per exemple, canviant les finestres o aïllant façanes, mitgeres, patis o cobertes. El treball presentat ahir té per objectiu veure quants immobles podrien rebre aquests ajuts de la UE a través de l’Ajuntament. Un 85% de les rehabilitacions energètiques amb estratègies passives que es podrien fer a la capital catalana complirien els requisits d’accés (bàsicament, que aconsegueixin rebaixar un 25% de la demanda energètica de calefacció i refrigeració i un 30% del cost energètic primari no renovable). En un 5% n’hi hauria prou actuant només en les finestres; en un 25%, a les façanes, i en un 55%, millorant tot l’embolcall de l’edifici.
En cas que es poguessin dur a terme totes aquestes rehabilitacions, l’informe estima que un 66% dels edificis de la ciutat passarien a tenir una qualificació energètica D o superior i l’estalvi
Les millores de tipus passiu requereixen una inversió mitjana per habitatge d’entre 6.200 i 13.100 euros
mitjà seria d’un 24%. “Seria un salt històric, significaria posar gran part del parc d’habitatge en línia amb el que exigeix la normativa per a l’obra nova”, va destacar Carme Trilla, presidenta de l’OHB. Si les reformes fossin de màxims en tots els immobles, actuant sobre el conjunt dels elements exteriors, un 93% del parc assoliria almenys el nivell D i l’estalvi mitjà de la factura també seria més gran, d’un 27%.
Els fons Next Generation cobriran, de mitjana, un 46% del cost de les rehabilitacions energètiques. La substitució de les finestres, que permetria un estalvi mitjà de la factura d’un 13%, té un cost per habitatge de 6.200 euros. L’actuació a les façanes principals, que permetria reduir els costos en un 25%, requereix una inversió mitjana de 8.200 euros per llar. I les millores en mitgeres, patis i teulades requeriria 13.100 euros per habitatge per rebaixar en un 55% el que es paga.
La part de l’estudi presentat ahir se centra en la rehabilitació passiva. L’activa (climatització i producció) aporta un plus que en alguns habitatges serà necessari per optar a les subvencions. L’informe indica que un 62% dels edificis de Barcelona tenen un alt potencial de generació elèctrica a les cobertes o les mitgeres amb plaques fotovoltaiques.c