Les bones de Netflix
ANetflix es van trobar una situació desagraïda: produir una sèrie com Intimidad i comprovar que el consum del primer cap de setmana empal·lidia en comparació amb el d’una abominació com Bienvenidos a Edén o Entrevías, que fins i tot triomfa als Estats Units, i és la sisena sèrie més popular de les plataformes de streaming segons l’empresa Nielsen de mesurament d’audiències. Ja n’hem parlat: ens recorda que, quan es vulnera la intimitat d’una persona compartint-ne imatges privades, aquesta persona és una víctima. I és un encert rere l’altre: des de l’ús de Bilbao als diàlegs sobre la fragilitat masculina i les noves masculinitats, la capacitat d’aprofundir en la problemàtica sense perdre el pols dramàtic de la història o un repartiment en estat de gràcia. Itziar Ituño, Patricia López Arnáiz, Verónica Echegui, Emma Suárez, Marc Martínez o Yune Nogueiras poden rivalitzar amb les actrius de Vis a vis, Veneno o fins i tot aquelles Nicole Kidman, Laura Dern, Reese Witherspoon i Shailene Woodley de Big little lies, una sèrie amb què té un altre punt de contacte: instants de sororitat, de suport entre dones, que et toquen la fibra.
Des que Netflix va patir una davallada d’abonats el primer trimestre del 2022, s’ha posat en dubte el compromís de la plataforma amb la ficció de qualitat. Sèries com Bienvenidos a Edén o Érase una vez pero ya no (bé, fins i tot Las chicas del cable...!) permetien que fos una teoria versemblant. Però això no ens ha de fer perdre de vista que el públic també té un comportament determinat davant del catàleg. La resurrecció de Borgen no s’ha col·locat entre les sèries més vistes en llengua no anglesa tot i una quarta temporada extraordinària que s’ha situat més enllà del feminisme per parlar del poder. I ara convé que no passi desapercebuda la segona temporada de la sueca Amor y anarquía, una comèdia sexual que despista. Pot ser la mar de simpàtica, però també és agosarada: aprofundeix en la salut mental des d’una mirada lliure de prejudicis, no associant un ideal concret amb el concepte de normalitat. Si s’hi afegeix Intimidad ,no falten opcions aquests dies per a qui busca qualitat.
Ara el que toca és demostrar que un primer cap de setmana no sentencia una sèrie, que el boca-orella (i, ehem, la crítica) encara pot ser determinant, que els fenòmens es poden coure a foc lent quan la matèria primera és bona, fins i tot en temps d’allaus d’estrenes i d’espectadors que no miren enrere.