Els ballets de Marsella i Lió animen una temporada del Mercat amb Lucinda Childs
El Mercat de les Flors anuncia una temporada 2022-2023 amb artistes que són rara avis i que tenia pendent presentar: per exemple, Gisele Viènne, la dramaturga francesa que s’ha escorat a la coreografia i de qui es veurà Crowd , on recrea una rave de joves coreografiada; Mette Ingvartsen, la sueca establerta a Brussel·les que representa l’avantguarda més actual, o els brasilers Jonas & Lander, que recuperen el fado que es ballava al seu país fa un segle, amb actituds fanfarrones i zapateado però amb llenguatge contemporani...
Però l’autèntica recuperació és Lucinda Childs (Nova York, 1940), una de les mares de la dansa postmoderna americana a qui la sala dedica una constel·lació que farà oblidar el fiasco pandèmic de la de Deborah Hay. Així, Ruth Childs, neboda de l’artista, interpretarà repertori dels inicis, de la mateixa manera que Dance On, l’ensemble de ballarins de més de 45 anys, muntaran Works in silence, obres que no han estat reposades des de l’estrena als setanta.
Però a més, el Ballet de l’Òpera de Lió interpretarà la icònica Dance (1979) amb música de Philip Glass. I es veurà un solo del 2020 creat per a una ballarina de la troupe lionesa. El mateix març arribarà així mateix (La) HordeBallet National de Marseille amb un programa que obre amb Childs i continua amb Tânia Carvalho, Lasseindra Ninja i Oona Doherty.
La sala vol donar una segona oportunitat a projectes que van quedar truncats per la covid, com la constel·lació de Lia Rodrigues (São Paolo, 1956) o espectacles que van tenir aforament al 50%, com Highlands, de Mal Pelo. Rodrigues ha cobrat tant de reconeixement els últims anys que és impossible recuperar la constel·lació tal qual, explica la directora del centre, Àngels Margarit. Però sí que es veurà Furia, tal com estava previst, i s’afegirà la recent Encantado. “A més veurem dos artistes brasilers per als quals Rodrigues ha estat referent: Volmir Cordeiro i Ana Pi”, apunta Margarit.
Altres constel·lacions per aprofundir seran la de la valenciana Olga de Soto, que ha fet carrera a
Bèlgica a cavall de les arts visuals i les escèniques, i la de la ja esmentada Ingvarsten. La pandèmia ha propiciat la coproducció de molts artistes locals: aliant-se amb Teatros del Canal, el Mercat fa possible Odissea, de Maria Rovira, que juntament amb la companyia Asun Noales tindrà sessions de matí, una novetat de la sala per donar més opcions al públic.
També es posa en marxa un cicle de dansa i música que uneix artistes amb personalitat: François
Chaigneaud i Nino Laisné; Jonas & Lander, o Israel Galván i El Niño de Elche, amb aquest Mellizo doble que encara no s’ha vist a Barcelona. Galván mostrarà també El amor brujo. I no serà l’únic de qui es veurà més d’una peça: de Jesús Rubio Gamo, Cuqui Jerez o Philippe Saire se’n faran diverses.
Per primer cop en una dècada la sala supera els cinc milions d’euros de pressupost: 5,49. L’Ajuntament destina diners de la cocapitalitat per a obres de l’edifici.c