L’Airef lamenta la poca informació per jutjar el pla de recuperació
Cristina Herrero demana a l’Executiu que presenti un pla de consolidació fiscal
“Tenim una falta total i absoluta d’informació sobre el Pla de Recuperació, Transició i Resiliència del Govern espanyol [PRTP]; de fet, la primera vegada que vam haver de valorar-lo, ni tan sols s’havia presentat”. Cristina Herrero, presidenta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), va denunciar ahir en els cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander la dificultat amb què el seu organisme fa la feina.
“No hi ha gaire informació sobre el comportament i la materialització de les inversions del pla”, va insistir Herrero, donant veu al que han denunciat nombrosos experts, bona part de les comunitats autònomes i els partits de l’oposició. El PRTP constitueix una de les palanques que té l’Executiu per superar la pandèmia i els efectes de la guerra de Rússia a Ucraïna i consolidar una recuperació que s’està complicant.
L’altíssima inflació, que ha arribat a un 8,7% al maig –davant un 8,1% a l’eurozona–, i el nou rumb de la política monetària als Estats Units i aquí obliguen a una gestió econòmica de primer nivell que no només serà fiscalitzada per l’Airef. Europa té suspeses les regles d’estricta disciplina pressupostària, però ja treballa en la seva reintroducció. I, ara, si el Banc Central Europeu (BCE) activa un nou programa de suport al deute espanyol, anirà acompanyat de condicionalitat i un rigor més gran en la gestió del públic.
En aquest sentit, la presidenta de l’Airef va animar ahir l’Executiu a no demorar-se en el plantejament d’una estratègia de consolidació fiscal. El fort rebot de l’economia de l’any passat va impulsar la recaptació d’impostos –en especial, la de l’IVA, que grava en el consum per igual, però que suposa un esforç fiscal més gran relatiu als qui menys tenen– i va contribuir que el dèficit públic sobre el PIB disminuís davant el de l’any anterior. El Govern central s’ha felicitat per això.
Davant això, fa mesos que Herrero exigeix mesures per reduir el desequilibri primari de l’economia en el que va qualificar ahir d’una “situació fiscal greu”. Per què no ho fa? Segons la cap de l’Airef, “l’argument que ens ha estat dient des del primer moment és la incertesa. No és tant que hi hagi abandó, sinó que ens diu, i en part és veritat, que no és fàcil planificar en un context d’incertesa. Nosaltres
els diem que, precisament perquè hi ha molta incertesa, no en podem afegir més: la incertesa no desapareixerà i no pot suposar que no hi hagi una planificació”.
Com a mostra de com de negatiu és no disposar d’un pla creïble i conegut, Herrero va recordar el nou rumb de la política monetària i va esmentar expressament les turbulències que van seguir la reunió del
BCE del 9 de juny, quan va anunciar les pròximes pujades de tipus d’interès. “Ara hem d’anar altre cop al mercat després del final del programa ordinari de compra de bons sobirans pel BCE i el mercat necessita certesa”. En qualsevol cas, l’Airef calcula que el cost del deute públic d’Espanya s’encarirà uns 12.000 milions d’euros en dos anys a causa de l’alça de tipus del BCE.
“Tornar a un camí diferenciat per països requerirà planificació i els governs hauran d’adquirir compromisos”, va dir. Segons l’opinió d’Herrero, el Govern espanyol ho fia tot a la proposta que arribi des d’Europa en comptes de prendre la iniciativa i actuar amb una certa autodisciplina.c
L’alça de tipus d’interès elevarà uns 12.000 milions les despeses financeres d’Espanya en dos anys