Un terratrèmol sepulta més de mil persones a l’Afganistan
La primera catàstrofe natural amb els talibans posa a prova el seu aïllament
La Terra va rugir mentre tothom dormia. L’Afganistan va patir ahir a la matinada el pitjor terratrèmol dels últims vint anys, amb un balanç d’almenys 1.030 morts i 1.500 ferits, principalment a la província oriental de Paktika. El país, que durant les dues dècades d’ocupació dels Estats Units va concentrar a la capital un veritable exèrcit de cooperants, ara s’enfronta a aquesta calamitat gairebé sol.
El sisme, d’una magnitud de 5,9 graus, es va desencadenar a la 1.30 h, i el sotrac es va poder sentir des de Kabul fins a Lahore, al Pakistan.
Els districtes de Barmala, Ziruk, Naka i Gayan van ser els més afectats. En aquest últim, set de cada deu habitatges han patit desperfectes. També hi ha víctimes a les províncies veïnes de Khost i Nangarhar.
Per al règim talibà es tracta de la primera oportunitat de demostrar, també en el camp humanitari, la seva incompetència en tot el que sigui aliè a l’Alcorà i la guerra de guerrilles.
Malgrat que cinc helicòpters van arribar a Paktika, va caldre recórrer a l’evacuació per carretera a causa de les pluges torrencials. 50 ambulàncies van aconseguir traslladar 130 ferits a l’hospital provincial.
Paktika és una de les províncies més empobrides del país més pobre d’Àsia, i la majoria dels seus veïns, paixtus, viuen en cases de tova d’una planta. Aquesta circumstància simplifica les tasques de rescat i redueix el balanç de morts.
En un sol districte el sisme ha destruït 1.700 habitatges, segons el coordinador humanitari de les Nacions Unides a Kabul, Ramiz Alakbarov. Aquest funcionari azerbaidjanès ha assenyalat que l’ONU no disposa d’equips de rescat i desenrunament, però que Turquia podria fer la feina si la seva ambaixada –una de les que queden obertes a Kabul, juntament amb la de Rússia o la Xina– rep una expressió oficial d’interès.
El riu de desplaçats confluirà en el mar de damnificats per dècades de guerra, que va arribar al final a l’agost amb el retorn dels talibans a Kabul i la reinstauració del seu Emirat Islàmic de l’Afganistan.
L’ONU no ho ha reconegut, però les seves agències humanitàries i educatives mantenen una presència al territori, malgrat que més reduïda que no pas abans. Molt més destacable és la deserció de les oenagés internacionals, que durant els vint anys de regnat a Kabul no van haver d’afrontar mai una calamitat natural d’aquesta dimensió.
“Instem totes les agències d’ajuda a enviar equips per evitar una catàstrofe més gran”, va implorar el portaveu talibà, Bilal Karimi. El menjar i l’aigua potable aviat seran la primera preocupació.
L’Afganistan no és només un escenari tradicional de la pugna entre imperis, sinó que també pateix el xoc entre la placa tectònica índia i l’euroasiàtica, origen de la serralada de l’Hindu Kush.
La catàstrofe d’ahir és comparable a la de la sacsejada que el 2002 va deixar un miler de morts, però queda lluny dels 75.000 del terratrèmol del 2005 al Caixmir pakistanès.
Per als talibans la desgràcia podria ser una oportunitat si obre una esquerda en el boicot internacional al seu règim fonamentalista i discriminador de la dona. De moment és el Pakistan qui voreja un préstec del Fons Monetari Internacional, mentre que n’hi ha que es freguen els ulls per les connivències entre Nova Delhi i Moscou.●