El comitè del cop al Capitoli adoba el terreny per poder imputar Trump
Les audiències del Congrés aporten proves de delictes, segons nombrosos juristes
Ja no hi ha dubte, però sí proves abundants i testimonis aclaparadors. Donald Trump va pressionar el vicepresident Mike Pence perquè anul·lés el resultat de les presidencials malgrat que tant els responsables de la Fiscalia com els seus assessors li van advertir que l’acció era il·legal, i l’argument d’un suposat frau electoral, “una bogeria”. A més a més, l’expresident i els seus van intimidar, van insultar i van acovardir nombrosos alts càrrecs republicans i empleats electorals de Geòrgia, Arizona, Michigan i Pennsilvània perquè alteressin les votacions i, d’aquesta manera, impedissin la proclamació de Joe Biden com a guanyador de la cursa. Trump, finalment, “va encendre la flama” de l’intent més gran de cop contra la democràcia dels Estats Units instigant les hordes que el 6 de gener del 2021 van ocupar el Capitoli, amb el resultat de nou morts. Tot això ha quedat acreditat a les primeres quatre audiències del comitè que investiga el 6-G al Congrés. Per això cada vegada més fiscals, exfiscals, parlamentaris i juristes defensen la imputació de Trump per greus delictes penals.
La clau per poder processar l’anterior president és demostrar que sabia què feia. En paraules de l’ex fiscal federal i professor de Dret Samuel Buell, “s’ha de demostrar que sabia que el que estava fent era incorrecte i no tenia base legal”, cosa que tant l’ex fiscal general Bill Barr com el seu propi advocat i presumpte còmplice John Eastman li van dir directament, segons el que han declarat al comitè.
El constitucionalista Erwin Chemerinsky, degà de Dret a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, era fins fa poc reticent davant el que seria el primer enjudiciament penal d’un president dels EUA, perquè “inflamaria encara més la nostra ja profundament polaritzada societat”. Ara, tot i això, Chemerinsky creu que “les audiències del comitè del 6-G han mostrat que el Departament de Justícia (i Fiscalia General) ha de presentar càrrecs criminals contra Trump”.
En una sentència recent per obligar Eastman a lliurar 159 documents al comitè, el jutge federal David Carter va considerar més probable que improbable que l’advocat i el mateix Trump cometessin els delictes federals de conspiració per defraudar els EUA i obstrucció d’un procediment del Congrés: dos càrrecs a què molts lletrats afegeixen el de conspiració sediciosa.
En una de les sessions de la comissió, la demòcrata Zoe Lofgren va obrir una nova línia d’incriminació: la pista dels diners relativa al que va anomenar “la gran estafa” de Trump amb la seva campanya per crear un fons destinat a combatre legalment el presumpte frau electoral. El fons “no va existir mai”, però el líder va recaptar 250 milions de dòlars que va desviar tant a la seva campanya política no oficial, Save America, com als seus negocis personals, va dir Lofgren.
El fiscal general Merrick Garland tindrà davant seu un dilema diabòlic si acaba considerant que, a més de proves, hi ha elements jurídics per portar a judici Trump: imputar-lo i evitar un precedent demolidor per a l’Estat de dret del país o desistir-ne per, potser amb invocació legal de l’interès general, com suggereixen alguns juristes, esquivar el risc d’un conflicte polític i social de conseqüències impredictibles. De moment, Garland s’ho pensa mentre espera al final de la investigació.●
Si al final veu elements per a un judici, el fiscal general estarà davant un dilema diabòlic entre la llei i l’estabilitat