Hong Kong no va ser mai colònia britànica
Els nous llibres de text escolars emmascaren la història a mida de Pequín
Durant dècades, a milions de nens d’arreu del món se’ls ha ensenyat que Hong Kong havia estat part de l’imperi britànic. Als mitjans de comunicació, és habitual referir-se al territori com “l’excolònia”, cosa que també s’esmenta a les guies de viatge o els fullets empresarials. Però els llibres de text escolars del curs que ve afirmen que l’enclavament no ha estat mai una colònia, una narrativa afavorida per Pequín per fonamentar la seva sobirania ininterrompuda sobre la convulsa demarcació.
La posició xinesa no és nova. El gegant asiàtic sempre ha defensat que ells no van renunciar mai a la sobirania sobre el territori i que l’entrega als britànics es va deure als injustos “tractats desiguals” que, com a perdedors, van firmar sota coacció al final de les dues guerres de l’Opi, al segle XIX. Gràcies a aquells tractats, la Gran Bretanya va governar el territori del 1841 al 1941 i, després dels anys d’ocupació nipona de la Segona Guerra Mundial, del 1945 al 1997. L’1 de juliol d’aquell any la Union Jack va ser arriada per última vegada a Hong Kong en presència del príncep Carles d’Anglaterra i el governador Chris Patten per donar pas a la bandera xinesa, hissada sota l’atenta mirada del llavors líder comunista, Jian Zemin.
Des del punt de vista xinès, la Gran Bretanya “només va exercir un domini colonial” durant tots aquells anys, definició que ara consagren els nous manuals. A les seves pàgines també s’hi recull que les Nacions Unides van eliminar el 1972 Hong Kong de la seva llista de colònies sota petició xinesa.
El govern local ha seguit la retòrica comunista des del 1997. Les seves autoritats, lleials a Pequín, no diuen mai que la sobirania va ser “transferida”, sinó que Hong Kong “va tornar a la mare pàtria”. Els museus de la ciutat solien descriure la ciutat com una colònia, però aquelles referències han anat desapareixent.
L’últim canvi va en línia amb els esforços xinesos recents per provar d’inculcar una “identitat xinesa” entre els estudiants locals. Sobretot després de les protestes antigovernamentals dels últims anys i l’aparició de moviments que advocaven per més autonomia o, fins i tot en alguns casos puntuals, per la independència.
“L’agressió britànica va violar els principis del dret internacional, de manera que l’ocupació de la regió de Hong Kong no hauria d’haver estat reconeguda com a legal. Hong Kong no tenia estatus colonial i, per tant, no existia l’anomenada autodeterminació”, es llegeix en un dels extractes vistos pels mitjans.
Els quatre llibres en qüestió formen part de la nova assignatura de “ciutadania i desenvolupament social”, que substitueix l’anterior d’“estudis liberals”, amb què es volia dotar l’alumne de més capacitat de pensament crític i anàlisi. Després de les protestes del 2019, la matèria va ser assenyalada com una font de radicalització i la via per la qual alguns professors els inculcaven idees equivocades, de manera que es va decidir reforma-la.
En aquest sentit, els nous textos –que encara estan pendents de l’aprovació final– també reflecteixen la posició xinesa sobre les protestes massives de fa tres anys, que per ells van ser una amenaça per a la seguretat nacional i van estar instigades per forces estrangeres. A les seves pàgines també s’hi justifica la imposició per part de Pequín de la llei de Seguretat Nacional al territori. La norma, que castiga amb fins a cadena perpètua els delictes de secessió, subversió o terrorisme, ha estat criticada per l’oposició com una eina per silenciar qualsevol veu crítica.
La proposta dels llibres de text arriba pocs dies abans que Hong Kong commemori l’1 de
El nou material s’aplicarà a l’assignatura “ciutadania i desenvolupament social”, que substitueix “estudis liberals”
juliol el 25è aniversari de la tornada a la sobirania xinesa. Aquell dia també jurarà el càrrec com a nou cap de l’Executiu local l’anterior responsable de Seguretat, John Lee, que substituirà la malaguanyada Carrie Lam, la líder local més mal valorada de la història.
Tradicionalment, el cap del Govern central ha assistit a la cerimònia d’investidura. Ara per ara, no hi ha estat confirmada la presència del president Xi Jinping, que no ha sortit del territori xinès des que va començar la pandèmia. Tot i això, les especulacions han augmentat els últims dies després de saber-se que les autoritats locals i els nens d’una escola hauran de passar diversos dies en quarantena abans de l’aniversari, cosa que suggereix que es preparen per crear un “circuit tancat” per a la visita d’un alt mandatari.