Zelenski intervindrà en la cimera de l’OTAN per videoconferència
El Govern central s’aboca a la reunió de Madrid, que tindrà lloc la setmana que ve
Volodímir Zelenski participarà per videoconferència en la cimera de l’OTAN que se celebrarà la setmana que ve a Madrid. Fa dies es va arribar a estudiar la possibilitat que hi anés en persona, amb les 44 delegacions presents a la reunió, però les “circumstàncies extremes, d’una complexitat absoluta”, fan molt difícil la sortida i l’entrada del president ucraïnès al seu país.
El president del Govern central, Pedro Sánchez va parlar dimarts per telèfon amb Zelenski sobre aquesta cimera i sobre la integració d’Ucraïna a la Unió Europea.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, van celebrar ahir una roda de premsa a la Moncloa per posar en relleu la importància de la cimera de l’OTAN a Madrid. El Govern espanyol hi posa tot l’afany perquè sigui un èxit.
Per a tots dos la cimera té un objectiu comú: fer costat a Ucraïna i demostrar a Rússia que “estem units”. Aquesta serà, va afegir la titular de Defensa, “la millor resposta a l’agressió il·legal de Rússia contra Ucraïna”.
La intervenció de Zelenski davant l’OTAN tindrà lloc en el marc d’una sessió especial sobre la situació en aquest país, dins els debats que s’han organitzat per la cimera de Madrid.
A més d’Ucraïna, la incorporació de Suècia i Finlàndia a l’Aliança Atlàntica, sol·licitada per aquests dos països després de la invasió russa, serà una altra qüestió de debat en les reunions.
El Govern espanyol no s’aventura a donar per fet que es pugui signar l’adhesió en la mateixa cimera atesa l’actitud contrària de Turquia. Tot i això, consideren que a la reunió es podria avançar en aquest camí.
Els dos països aspirants seran presents en algunes de les sessions de la cimera i durant el sopar euroatlàntic, en què participaran no només els responsables governamentals dels països membres de l’OTAN, sinó també els dels estats europeus que no formen part de l’Aliança, entre els quals Malta, Àustria, Xipre i Irlanda.
A més del suport a Ucraïna i l’eventual integració de Finlàndia i Suècia, la cimera ratificarà el nou concepte estratègic per als pròxims deu anys, en què Espanya té un interès especial que es reforci el flanc sud per la situació que es viu a l’Àfrica.
La fam, atesa l’escassetat de gra que en bona part procedia d’Ucraïna, però també el terrorisme al Sahel i la presència de grups prorussos –entre ells el grup Wagner– que han col·laborat activament en alguns cops d’Estat, han portat Espanya a posar èmfasi en la necessitat d’establir una estratègia més concreta per a aquests territoris.
El Govern espanyol subratlla les creixents amenaces al flanc sud del territori de l’OTAN
El flanc sud també serà motiu de debat entre els caps d’Estat i de govern en un sopar de ministres d’Exteriors a què estan convidats els titulars de Jordània i Mauritània.
Amb tots aquests elements, el Govern central està segur que la cimera serà un “èxit de país”, i per això tant Albares com Robles van demanar al PP “que faci política d’Estat i no de partit”.
La ministra de Drets Socials i secretària general de Podem, Ione Belarra, es va tornar a manifestar en contra de l’augment de la despesa en defensa i va rebutjar la cimera de l’OTAN, en què no participaran els ministres d’Unides Podem, segons va dir Margarita Robles, perquè a les cimeres de l’OTAN només hi van els ministres d’Exteriors i de Defensa. Robles va subratllar que les declaracions de la ministra Belarra “no comprometen el compromís d’Espanya amb l’OTAN”.c