Un escut millor

Just l’endemà de l’ascens a Primera Divisió, el Girona FC ha començat a exhibir el seu nou escut, que els socis van triar mesos enrere després d’un període de debat. Apareixerà a les samarretes de l’equip a partir de la pròxima temporada, la que començarà aquest agost.

Garbellades totes les idees que el club va rebre durant el període inicial, van quedar dos escuts finalistes, que són els que els socis han votat. Un d’ells segueix el patró que havia tingut sempre però el simplifica i, per tant, el fa més efectiu. L’altre converteix les ratlles blanques i vermelles en una mena d’onades que l’únic que fan és complicar-lo sense aportar-hi res de positiu. Afortunadament, l’escut finalment triat és el primer.

Cal destacar que en totes dues opcions finalistes desapareixia la corona ducal que fins ara duia al capdamunt. Ben fet. A mitjans del segle XIV, el rei Pere III el Cerimoniós va crear el ducat

El Girona FC ha començat a exhibir el seu nou escut

de Girona, sí, però ara estem parlant d’un club de futbol del segle XXI i no d’un ducat. A les lligues espanyola, portuguesa i francesa hi ha la tendència a arrebossar els escuts dels clubs –que encara que en diguem escuts no són més que marques, logos– amb una plasticosa tradició heràldica. És una visió provinciana, de pa sucat amb oli. Fa anys, quan Julià Guillamon s’encarregava d’il·lustrar les cartes mensuals del restaurant El Velódromo, em va demanar que triés els onze escuts de clubs alemanys que més m’agradaven. La dificultat va ser triar-ne només onze, perquè els escuts de futbol alemanys m’agraden molt. La majoria són esplèndids. La tradició gràfica d’aquell país és tan sòlida que no cauen en l’error de creure que són blasons. Les corones, de cartró i com a acompanyament del tortell de Reis. Als escuts dels clubs esportius no hi pinten res.•