ENRIC TORMO EMERGEIX

Enric Tormo va ser el més polifacètic i versàtil del Dau al Set. Malgrat el paper decisiu que va exercir al si del grup, va quedar sempre en segon o fins i tot tercer pla, tant per l’aportació de línia tècnica i especialitzada com pel tarannà. La seva professionalitat creativa estava a l’altura de les més nobles arts gràfiques, que no de la impremta pura i simple. La seva figura emergeix ara i es confirma amb tota la força merescuda gràcies al llibre brillant d’Aitor Quiney: Enric Tormo, la invisibilitat del dau. La seva tasca era artística, tot i que d’una altra corda, ja que actuava com a integrant que aportava sutura positiva en un conjunt gens cohesionat. Aquest llibre aporta molta informació, però sobretot innovadora, independent i objectiva, ja que els testimonis dels integrants del grup en bona part van ser més aviat subjectius i interessats. És d’agrair que també fos retratista, cosa que brinda una bona sèrie de fotografies molt atractives dels personatges en els seus ambients. En suma, un llibre que exhibeix el rigor, la minuciositat i el culte pel detall que havien perfilat sempre un Tormo ara ben visible.