Invocar la puresa per Sant Joan

Soc dels que, si l’univers m’ho permet, aquesta nit especial de Sant Joan ballaré la vida fins a la matinada, cremant tot allò que és tòxic i que no m’aporta o que en algun moment m’ha connectat amb els universos més foscos. Em fascina el foc, les fogueres i la pirotècnia perquè em connecten amb els meus instints més purs i primitius. Invocar la puresa. Aquest és el títol d’aquesta modesta columna que sol parlar de temes relacionats amb la pantalla petita però sense apartar la mirada del que passa a la vida. La real. Perquè, ens agradi més o menys, tot el que traspassa la dimensió dels mitjans té cert tuf artificial que a mi m’abraça a certs aires de rebel·lió.

Em fa la sensació que moltes vegades els programes de televisió o els projectes en determinats mitjans i plataformes perden de vista el més essencial a la nostra professió, que no és res més que arribar a les persones. Siguin deu, mil o un milió. El públic, el lector, l’espectador o l’oient està demanant que el comunicador no es perdi entre tanta artificiositat i li faci atenció. És obvi que l’auge i la transformació continuada de les noves tecnologies estan reinventant el sector a marxes forçades, en molts casos per bé amb filigranes abans impensables, però és important que els arbres ens deixin tenir una estampa nítida del bosc sencer. Ser més àgils, ràpids o guais no ens eximeix del nostre contracte social amb un receptor que també s’ha tornat cada vegada més exigent.

La unidireccionalitat en temps on cada vegada estem més connectats ja sembla una fórmula juràssica, una actitud que en alguns moments és més o menys necessària, sempre que es prevegi una escenografia on el nostre públic pugui ser també protagonista i partícip dels processos comunicatius, i senti que se’l té en compte. Participar és un dels verbs que ha adquirit una rellevància especial amb l’expansió de les xarxes socials i d’una manera de fer periodisme per a la gent, però també amb ella. I per això hem de fer un exercici d’honestedat i connectar amb els interessos i les necessitats d’un públic que ja no es conforma amb ser passiu, i que requereix un activisme que tingui en compte les seves inquietuds. La prepotència, l’altivesa i la supremacia moral haurien de cremar aquesta nit a totes les fogueres d’Espanya. La puresa ens fa més interessants i desitjables. I la flama del desig no hauria d’apagar-se mai. Bona revetlla.c