Les dones científiques reben menys reconeixement per la mateixa feina
Un estudi aclareix per què els homes són majoria en posicions de lideratge
Les dones tenen més dificultats que els homes per ser reconegudes com a coautores d’investigacions científiques encara que hagin contribuït igual a un projecte, segons demostra una investigació basada en dades dels Estats Units. La discriminació s’observa en tots els camps de recerca analitzats i en tots els nivells de la carrera científica, tot i que és més acusada en investigadores joves que estan començant.
“Les dones estan sistemàticament desfavorides”, conclouen els autors de la investigació a la revista Nature, en què ahir van presentar els seus resultats. Aquest tracte discriminatori, adverteixen, pot desanimar dones joves que es plantegen dedicarse a la ciència i contribueix a fer que persisteixi una aclaparadora majoria d’homes en posicions de lideratge científic.
La disparitat de producció científica entre homes i dones s’ha atribuït en estudis anteriors al fet que les dones assumeixen sovint més responsabilitats familiars o s’encarreguen de tasques diferents als laboratoris, entre altres factors. La nova investigació, en què han col·laborat sociòlegs i economistes de cinc universitats dels EUA, s’ha proposat d’esbrinar si, més que diferències de contribució, hi ha diferències d’atribució.
Per això han analitzat dades de 128.859 persones de 9.778 equips de recerca que van publicar 39.426 articles científics entre el 2013 i el 2017. Les dades incloïen el sexe i la posició de cada persona en cada equip d’investigació.
Els resultats mostren que, tot i que les dones representen un 48% dels treballadors en aquests equips, només són un 35% de les coautors a les publicacions científiques. Entre els estudiants de doctorat, que estan iniciant la seva carrera, un 21% dels homes van ser reconeguts com a coautors d’alguna investigació davant un 15% de les dones.
Les diferències de reconeixement entre homes i dones han resultat ser més grans com més rellevant és un article científic: en articles de baix impacte, les contribucions d’homes i dones es reconeixen per igual, mentre que en els d’alt impacte l’aportació de les dones s’invisibilitza.
Per aprofundir en aquests resultats, els investigadors han fet enquestes a més de 2.660 científics a la recerca de més dades quantitatives, i entrevistes a 338 a la recerca d’interpretacions qualitatives. Les enquestes han revelat que un 43% de les dones creuen que han estat injustament excloses d’un article científic de què es consideren coautores, un percentatge que és superior al 38% registrat entre els homes.
Quan se’ls demana per què van ser excloses, un 49% de les dones pensen que les seves contribucions científiques van ser subestimades, davant un 39% dels homes que donen aquesta explicació. Un 18% consideren que va ser per no tenir o no haver assumit responsabilitats al laboratori, argument que donen un 13% dels homes. Un 15% pensen que van ser discriminades, davant un 8% dels homes.
Fins i tot en els casos en què les dones van ser reconegudes com a coautores dels treballs, l’enquesta revela una discriminació: van haver de treballar més perquè es visibilitzés la seva contribució.
Les entrevistes van revelar dues causes que afavoreixen aquestes discriminacions. D’una banda, la falta de normes clares sobre qui ha de figurar com a coautor d’un article científic, cosa que queda a criteri dels investigadors principals, que són majoritàriament homes. Fins i tot els que volen ser justos poden tenir els seus biaixos i prejudicis. Entre els que no pretenen ser justos, “les publicacions es fan servir com a premi i càstig”, va observar una investigadora.
S’hi afegeix la dificultat que algunes persones troben per defensar que es reconegui la seva feina, un problema que afecta més les dones. Una entrevistada va reconèixer que “no vaig pressionar per ser citada com a autora”. Una altra va lamentar que “els autors sènior em van avergonyir davant els altres per haver demanat reconeixement”.
Aquestes discriminacions, assenyalen els autors del treball, poden tenir un efecte devastador sobre les carreres científiques de les dones. Una entrevistada va constatar que “la meva carrera hauria estat bastant diferent amb aquests dos articles a Nature” dels quals es considerava coautora. Una altra va assenyalar que “quedar fora d’articles de què era una dels dos primers coautors ha perjudicat enormement la meva carrera i la meva possibilitat d’accedir a ascensos, llocs de treball i finançament”.
Tot això, conclouen els investigadors, pot desincentivar les dones joves que volen dedicar-se a la carrera científica i perpetua un sistema de recerca en què les dones són discriminades.
Han fet la investigació sociòlegs i economistes de les universitats de Nova York, Pennsilvània, Boston, del Nord-est (també a Boston) i de l’estat d’Ohio (a Columbus). Encara que les seves dades es limiten a la comunitat científica dels Estats Units, els resultats desemmascaren un mecanisme de discriminació que pot frenar la carrera de les dones en altres països i en altres professions.n
El treball desmunta el tòpic que elles són menys productives perquè assumeixen més responsabilitat familiar