La clau del periodisme

L’històric periodista josé Luis Balbín, director i presentador del programa La clave, ha mort als 81 anys a Madrid, segons ha comunicat la seva esposa, julia Mesonero, en el compte de Twitter del periodista.

natural de Pravia, el seu nom està lligat a les tertúlies polítiques i de tota mena que, pipa en mà, dirigia i presentava en una TelevisióEspanyola que tenia el monopoli de les ones i, per això, unes audiències inimaginables avui dia. Davant aquesta audiència captiva, va dirigir i va presentar La clave tant entre el 1976 i el 1985, en la seva etapa a TelevisióEspanyola, com entre els anys 1990 i el 1993, quan es va emetre a Antena 3.

D’aquest programa en queda el record dels llargs i saberuts debats que caracteritzaven el programa, inspirat en el francès Les dossiers de l’écran i convertit en un referent del gènere. El programa abordava temes d’actualitat acompanyats de l’emissió d’una pel·lícula. Entre els convidats, hi va haver els personatges més rellevants de l’època com neil Armstrong, julio Anguita, j.K. Galbraith, santiago Carrillo, olof Palme o Truman Capote, entre d’altres.

Referent del periodisme durant la transició, Balbín també va dirigir els serveis informatius de TelevisióEspanyola entre el 1982 i el 1983, a més d’haver estat una figura imprescindible de les ones radiofòniques, en què va dirigir l’informatiu Hora Cero d’Antena 3 Radio i després es va traslladar a la Cadena Cope per incorporar-se com a col·laborador dels programes La Linterna i La Mañana. El 1998 va tornar a la televisió pública amb Las Claves, en què entrevistava grans personatges espanyols i estrangers, i el 2000 va fundar el setmanari d’informació general La Clave.

Membre fundador de l’associació d’escriptors i periodistes independents, el 2015, Balbín va ser guardonat amb el premi nacional de Televisió que atorga el Ministeri de Cultura pel mateix programa de debat, un “fòrum

Els debats de ‘La clave’ es van convertir en referent del periodisme durant la transició

imprescindible” per al diàleg democràtic amb un “format molt innovador”, segons va assenyalar llavors el jurat, que va obrir “una forma diferent de debat en televisió” i va abordar “problemes essencials de l’ordenament constitucional i la convivència pacífica a Espanya”.

El nexe de Balbín amb el periodisme apareix ja en l’adolescència, segons apunta la seva pròpia biografia, en què explica que va aconseguir com refundar la revista El sol de Pravia, tot i que la seva durada fos curta. D’aquí fa el pas cap a Madrid amb la intenció d’estudiar cinema o periodisme, i decantant-se per aquesta última opció.

El 1960 va ingressar a l’Escola oficial de Periodisme de la capital espanyola, on va coincidir amb el director de cinema josé Luis Merino, així com amb sabino Fernández Campo, futur cap de la Casa Reial.

L’any següent va entrar en pràctiques al diari La Nueva Espanya d’oviedo, i després d’acabar els seus estudis va col·laborar en l’agència Pyresa, i posteriorment en el diari Pueblo ,de Madrid.

D’aquí va passar a RTVE, on va treballar com a delegat de Ràdio nacional d’Espanya i Televisió Espanyola a París. El 1974 va ser nomenat cap de premsa i director de serveis informatius del Ministeri d’obres Públiques.

Va ser a partir del 1976 quan Balbín va pontificar des de la seva butaca de La clave, escollit un dels millors programes de la història per l’Acadèmia de Televisió.c