D’acord, però reforceu l’equip

Prendre mesures perquè no es repeteixi al Camp Nou un escenari tan vergonyós com veure transitar al seu aire milers i milers d’aficionats de l’Eintracht no només és positiu, sinó que era obligat. Provar d’estimular la presència al recinte de públic, si és possible abonat i autòcton, també és una decisió que hauria d’anar en benefici de l’entitat i de l’equip. L’estadi atapeït principalment de turistes pot ser bo per a les directives perquè representa una bossa de públic molt menys crítica, però també provoca la progressiva desnaturalització d’un club que s’ha omplert la boca durant anys de la paraula valors .En aquests últims temps ha resultat molt estrany comprovar com l’equip anava perdent el nord i des de la grada no es reaccionava o només de manera molt tímida. Res de grans esbroncades. Res de mocadorades significatives. “Aquest és un altre Camp Nou”, acostuma a dir Xavi Hernández. Potser la tornada dels abonats de tota la vida farà ressuscitar (o no) el Camp Nou de sempre, aquell estadi capaç de donar suport com el que més però també de ser tan exigent com requereix la història d’un club de primera línia mundial.

El que sembla lògic és que en un moment o un altre la paciència del seguidor es vagi esgotant si el projecte esportiu no li ofereix uns resultats i un espectacle de primer ordre. L’entrenador i el president saben que en aquesta segona campanya de Xavi el públic espera un salt endavant pel que fa a competitivitat i regularitat. La millor manera de protagonitzar aquesta millora passa per reforçar un equip amb mancances evidents. Les mesures perquè hi vagi el públic, tant les estimulants com les coercitives, poden tenir efecte, però al final si el Barça no torna a ser un equip atractiu això no hi haurà qui ho suporti i cada vegada més gent es quedarà a casa.