Dressel surt d’escena, irromp Popovici
La llegenda nord-americana abandona els Mundials de Budapest amb dos ors i una crisi mèdica imprecisa
No hi ha temps, no hi ha temps.
Salta un astre i n’emergeix un altre. No pot ser de cap altra manera, ja que l’esport es nodreix de referents, de llegendes que marquen una època i centren els focus dels curiosos i els joves.
Desaparegut Michael Phelps, potser avorrit de sumar proeses olímpiques (28 podis entre Atenes 2004, Pequín 2008, Londres 2012 i Rio 2016, més que ningú mai), s’interpretava que aquesta seria l’època de Caeleb Dressel: no només ha guanyat set títols olímpics i 21 ors mundials els últims cinc anys, sinó que dos d’aquests triomfs van ser aquests dies a Budapest.
I s’esperaven més èxits, més fusta, potser tres proeses més.
Tot i això, dimarts Dressel saltava a la piscina, disputava la primera ronda dels 100 m lliure, marcava el segon registre (47s95, davant els 47s60 de David Popovici) i després s’apagava. No compareixia a les semifinals i a continuació la Federació dels Estats Units enviava un primer avís:
–Dressel té problemes mèdics. Veurem si disputa la resta del programa.
I així, a esperar. L’espera va acabar ahir. Lindsay Mintenko, cap de l’equip dels Estats Units, va dir que Dressel renuncia als 50 m lliure i els 100 m papallona, proves que s’havien de celebrar els pròxims dies, tot i que no en va concretar la causa. Només va parlar de “motius mèdics”.
–Simplement no es troba bé per competir i havíem de prendre una decisió com abans millor. Serà ell qui aclareixi públicament què li està passant.
Apagat Caeleb Dressel, va engegantir-se David Popovici, teenager romanès que aquests dies ja havia batut el rècord mundial júnior dels 200 m lliure i que ahir va sumar el segon or, ara en els 100 m lliure, quan es va imposar en 47s58.
Té premi la feina dels seus pares, un comercial i una psicòloga que al seu dia van trucar a desenes de portes a Romania, buscant patrocinadors per al seu fill, ara el nou mite de la natació universal.