La indústria alimentària alerta del caos d’una altra aturada de transport
El sector tem desproveïment si els camioners protesten a partir de dilluns
L’amenaça d’una altra aturada de transportistes a partir de la setmana que ve ha fet saltar les alarmes en la indústria agroalimentària. La plataforma de camioners que va protagonitzar les protestes del març, i que va posar contra les cordes el Govern central durant diversos dies, està disposada a tornar a les mobilitzacions a partir de la setmana que ve. Aquest diumenge els impulsors de la plataforma decidiran si reprenen les aturades i talls de carreteres perquè, consideren, les mesures que va prometre l’Executiu per millorar la seva situació i compensar la pujada del combustible continuen sense arribar.
La mera al·lusió a noves jornades de protestes ha provocat la reacció d’organitzacions agràries –Asaja, COAG, UPA i Cooperatives Agroalimentàries– i les associacions empresarials de distribució alimentària i restauració FIAB, Aecoc, ACES, Anged, Asedas, Cedecarne, Fedepesca, Hostaleria d’Espanya i Marques de Restauració. Aquestes entitats, que agrupen tota la cadena de valor del sector, alerten que no podran suportar una altra interrupció de la cadena alimentària, i que el risc de desproveïment als supermercats és real.
“La indústria alimentària pot tenir aturades en la seva activitat si els productes bàsics no arriben a les fàbriques i, igualment, experimentar costos enormes derivats de la conservació dels aliments o de la seva pèrdua. La recuperació de l’activitat normal pot estendre’s al llarg de diverses setmanes i prolongar els problemes de desproveïment a la població”, subratllen en un comunicat conjunt.
La protesta de transportistes al març va provocar greus problemes a productors i cadenes de supermercats. Diverses fàbriques van haver de parar la seva activitat perquè, o bé no podien transportar els aliments, o bé no rebien la matèria primera necessària per a la seva elaboració i empaquetament. Mercats majoristes com Mercabarna o Mercamadrid van tenir falta d’alguns aliments procedents del sud d’Espanya, on la protesta va ser més virulenta. I en algunes botigues es van veure prestatgeries buides en categories com ara la llet o l’oli –als problemes de transport s’hi va afegir la compra compulsiva–.
Tota aquesta situació va causar “pèrdues milionàries” a la indústria, lamenten les entitats. Així, han reiterat que una altra aturada suposaria l’entrada en pèrdues de molts operadors del sector, que estan suportant amb prou feines una conjuntura econòmica i geopolítica sense precedents.
D’aquesta manera, les organitzacions han reclamat al sector del transport que no sotmetin la societat “a una nova amenaça” i que tinguin en consideració “la difícil situació en què està aquest sector essencial que treballa per garantir a tota hora l’abastament d’aliments i de productes essencials a tota la societat”. Aquest diumenge, en teoria, se sabrà si l’aturada torna a les carreteres. Si és així, coincidiria, a més, amb l’inici de la temporada turística i exportadora.
Un de cada cinc treballadors va cobrar el salari mínim interprofessional (SMI) vigent el 2020 o fins i tot menys (13.300 euros l’any). Són les dades que s’extreuen de l’estadística anual de l’INE, que revela que el sou més freqüent a Espanya era de 18.480 euros. Més de mig milió de treballadors van percebre aquesta remuneració. El segon salari més habitual va ser de 13.970 euros. Mig milió de treballadors més van percebre entorn d’aquesta quantitat segons l’enquesta de l’INE, tal com s’aprecia al gràfic. El salari intermedi va ser de 25.165 euros, amb un augment d’un 3,2%.
Després de fer-se públics els resultats, el sindicat UGT va assegurar que les dades “reflecteixen l’impacte negatiu que va tenir la pandèmia en matèria salarial, que no s’ha recuperat el període posterior, i que, unit a l’augment dels preus, fa urgent la necessitat de millorar els salaris que hi ha”.
Segons la UGT, aquest increment del 3,2% del salari mitjà es deu que durant la pandèmia hi va haver un canvi perquè “els treballadors i treballadores que es van veure majoritàriament expulsats s’ubicaven en sectors precaris i amb salaris reduïts, cosa que va provocar que el salari mitjà dels que van mantenir l’ocupació s’elevés, encara que no creixés realment”.
En relació amb el salari més freqüent (el de 18.480 euros bruts), la UGT avisa que, si es descompten les cotitzacions a la Seguretat Social i les retencions de l’IRPF, és de tot just 1.100 euros al mes”. El 2020 l’SMI es va situar en 950 euros després de la pujada del 5,5%.
El sindicat va advertir que la bretxa salarial de gènere continua sent molt àmplia, concretament d’un 18,7% el 2020 (1.604 euros al mes de mitjana per a les dones, davant 1.974 euros per als homes). Això suposa un descens de 0,8 punts respecte a l’any anterior, una reducció mínima que requereix que es continuïn desenvolupant plans d’igualtat a les empreses amb la premissa de posar fi a les diferències entre homes i dones de manera efectiva.
Els salaris més elevats el 2020 van correspondre al País Basc (30.224,16 euros anuals per treballador), la Comunitat de Madrid (28.829,06 euros) i la Comunitat Foral de Navarra (27.995,96 euros). A Catalunya va ser de 27.100,11 euros. Per la seva part, Extremadura (20.479,30 euros), les Canàries (21.631,17 euros) i Andalusia (22.323,85 euros) són les comunitats que van presentar els salaris més baixos.
El salari intermedi va créixer un 3,2%, fins als 25.165 euros, just l’any que molts treballadors van perdre la feina