“A Putin l’apassiona la música ianqui, aspira a ser occidental”
Máximo Pradera, periodista, novel·lista i divulgador musical
Tinc 63 anys. Soc de Madrid. Soc periodista i escriptor. Estic separat. Acabo de derrotar un càncer de pròstata. Política? Independent. Creences? Estoic. Camino, em penjo d’una barra i m’assec a la gatzoneta. Comparteixo alguns gustos musicals amb Hitler i Stalin
Es penja? D’una barra horitzontal, cinc minuts cada matí, i cada tarda: l’empunyo amb les dues mans i deixo penjar el cos. Amb quina finalitat? Guarir la meva columna vertebral, separant vèrtebres.
I s’asseu a la gatzoneta, em diu?
És la postura natural de repòs en l’espècie humana. Que el fèmur quedi més alt que el maluc.
En angle de més de noranta graus.
Així actives intestins, circulació, articulacions de maluc i cames.
Ho provaré.
M’ho agrairàs. La cadira mata! A la gatzoneta, amb un ordinador en un faristol a terra, he escrit aquest llibre.
De què va aquest llibre seu?
De la música que agradava a celebritats de la història. Hi coincideixo en algunes.
Per exemple?
El refugi musical de Victoria de los Ángeles era l’Adagietto de la cinquena simfonia de Mahler: reprodueix un sospir.
Amb qui més coincideix?
Amb Hitler.
...
No admetia en públic que escoltava simfonies per a violí del rus Txaikovski.
Per què amagava aquest detall? Perquè Hitler considerava els eslaus com infrahumans, igual que als jueus calia matar-los. Hitler escoltava en secret peces de l’eslau i homosexual Txaikovski tocades per un violinista jueu.
Tot extremista és un hipòcrita.
Stalin tenia els mateixos gustos, ves per on! També li agradava la cançó Suliko, que avui continua tocant l’exèrcit rus.
A Putin quina música li agrada?
Es deleix per Blueberry hill, una cançó tan ianqui! Putin té complex de pallús oriental, ell aspira a ianqui.
Fins a entrar a l’OTAN?
Sí, amb Fats Domino i Louis Armstrong.
I Zelenski, què?
És més rus que Putin, li agrada la música russa populatxera a l’estil kazatxok.
I del dictador Franco, què me’n diu? Aellia la Collares els encantava Juanita Reina, especialment la pitjor de les seves cançons, Los churumbeles.
Hi coincidiria en algun gust?
En l’havanera de l’òpera Marina , d’Arrieta: ell cantaria aflautat, jo ben entonat.
A ell li agradaria el Cara al sol.
Part de la lletra la va compondre el meu avi.
Rafael Sánchez Mazas.
Quart carnet de Falange, Franco el va fer fora del Consell de Ministres per absentista. Treballar? No! El recordo al llit.
El va tractar?
De petit el visitàvem i als nets ens donava monedes. El seu sentit de l’humor el salvava i es va entendre amb el meu pare, malgrat trobar-se als antípodes ideològics.
Ha heretat vostè aquell humor?
No, el de la meva mare: consisteix a obrir la boca per tocar els ous, és inevitable.
I la música?
De jovenet vaig aprendre a tocar el llaüt i la viola de mà i vaig fer gires amb el gran Eduardo Paniagua i Musica Antigua.
Què li tocaria a la reina Elisabet II? L’apassionen dues cançons dels anys 40, The white cliffs of Dover i We’ll meet again, per Vera Lynn. Ah, i les melodies que un gaiter li brinda cada nit.
Un gaiter?
Entra al menjador de Balmoral a les postres i fa dues voltes a la sala tocant la gaita.
Queda molt millor dir que t’agrada la música clàssica.
Sí, et blanqueja més això que dir que t’agrada Mari Trini, que a mi m’agrada! Al setembre penjaré a Audible una història de la música, i crec que ja tinc títol.
Me l’avança?
“Visca la música clàssica, collons”.
Hi inclouria Frank Sinatra?
A Frank Sinatra li retrec que confessés públicament que odiava Strangers in the night, cançó emblemàtica seva i meravellosa a la meva oïda: no me l’enterboleixis dient que la cantes a desgrat!
Quines peces musicals inclou vostè en la seva pròpia playlist?
He pujat Can she excuse my wrongs? ,de John Dowland... Hi ha també Afro Tambú, del meu oncle Chicho Sánchez Ferlosio, que és un cant sentit a la deessa Afrodita: l’escolto sempre que m’enamoro!
Més cançons.
Alguna de Paul McCartney, el tercer geni musical més gran del Regne Unit després de Händel i Purcell.
Amb quina cançó obriria la llista? Many rivers to cross, de Jimmy Cliff. Se’m posa la pell de gallina!
I amb quina la tancaria?
Amb la mateixa, escolti-la, aquesta cançó no està gens malament per dir-li adeu a tot això. Jo estic ja en fase de recollida.