Putin demana col·laboració als Brics davant l’egoisme d’Occident
La Xina assumeix la retòrica russa i culpa els EUA i l’OTAN de provocadors
Quan falten només uns dies perquè les nacions integrants del G-7 i l’OTAN es reuneixin a Europa per abordar la crisi a Ucraïna i fer front comú contra Rússia, el seu president, Vladímir Putin, va mostrar ahir que no està tan sol com a Occident li agradaria.
Va ser durant la cimera virtual de líders del fòrum Brics, integrat pel Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, la primera trobada multilateral en què participa amb altres grans economies des que va ordenar la invasió del país veí. Allà, fora de perill de retrets i crítiques hostils, el líder rus va aprofitar per demanar als presents una col·laboració més important que els permeti superar la crisi causada, a parer seu, per les “accions insensates i egoistes” d’alguns estats, amb referència a les sancions dels Estats Units i la Unió Europea. “Només mitjançant la cooperació honesta i mútuament beneficiosa es pot buscar una sortida a la situació de crisi que s’ha creat en l’economia mundial”, va afegir.
L’amfitrió de la cimera, el president xinès, Xi Jinping, també va carregar de cara contra les sancions de Washington i els seus aliats, a què es neguen a unir-se i donen la culpa d’impossibilitar la pau i perjudicar l’economia global. “Hem d’abandonar la mentalitat de la guerra freda i la confrontació en blocs, oposar-nos a les sancions unilaterals i al seu abús” i rebutjar els intents d’algunes nacions per formar “petits cercles” per mantenir el seu poder hegemònic, va dir el mandatari, que també va apostar per defensar un sistema internacional multipolar basat en les Nacions Unides.
Des que va començar el conflicte, la Xina assegura que va mantenir una estricta neutralitat que a Occident es percep com a favorable a Moscou. Pequín ha evitat condemnar la invasió russa –ni tan sols la qualifica com a tal–, assenyala els EUA i l’OTAN com a provocadors i rebutja les sancions. Tot i així, el país asiàtic es manté aliè al conflicte, i no subministra material militar, i les seves empreses s’abstenen d’incomplir les sancions imposades a Rússia per no acabar sent també objecte de possibles càstigs.
La Xina no és l’única que es desmarca d’Occident. Com moltes altres nacions africanes, el Govern de Sud-àfrica no ha condemnat mai la invasió d’Ucraïna, i ahir el seu president, Cyril Ramaphosa, es va limitar a fer una crida al diàleg i a la negociació “per resoldre pacíficament els conflictes arreu del món”.
L’Índia tampoc no està interessada a fer pinya amb Occident contra Rússia, amb qui manté estrets vincles comercials, energètics –el país ha quadruplicat les compres de petroli rus des que va esclatar la guerra– i militars. Ahir el seu líder, Narendra Modi, va passar de puntetes pel conflicte i es va centrar a destacar el valor de la cooperació entre els Brics per impulsar la recuperació econòmica. Fruit d’aquesta col·laboració, va subratllar l’establiment d’un centre de recerca i desenvolupament de vacunes o el reconeixement mutu de productes farmacèutics que beneficien els més de 3.000 milions d’habitants d’aquests cinc països, que junts representen un 23% de l’economia mundial.
Des de la seva fundació, el 2009, els Brics, a què es va unir Sud-àfrica el 2011, reclamen una representació més gran de les economies emergents a les institucions mundials, que consideren que estan desproporcionadament dominades pels poders occidentals. Però, malgrat que els uneixen certs objectius comuns, també són notables les diferències dels seus sistemes polítics i econòmics o els interessos geopolítics de cadascun –incloent-hi conflictes territorials com el que mantenen la Xina i l’Índia–, cosa que a la pràctica els ha privat d’aconseguir avenços tangibles.c
La Rússia, l’Índia, el Brasil, la Xina i Sud-àfrica fan front comú dies abans de l’obertura del G-7