Johnson podria sortir escaldat de dues eleccions parcials angleses
El Labour recupera Wakefield i els ‘libdem’ guanyen a Tiverton, segons els sondejos
Les eleccions parcials per cobrir escons vacants solen ser a la Gran Bretanya una manera relativament innòcua de castigar el Govern, de donar-li un cop de cap sense necessitat de noquejar-lo. De vegades són un seriós avís de la seva impopularitat, que després es confirma en unes generals. Però de vegades els votants es desfoguen, i quan arriba l’hora se’ls ha passat l’enfadament i tornen a votar els mateixos.
Tot i així, John Major va ser l’últim primer ministre, als anys noranta, que va perdre dues d’aquestes eleccions el mateix dia, i Boris Johnson –que intenta tornar a aixecar-se després de sortir malparat de la moció de censura presentada pel seu propi grup parlamentari– no vol córrer la mateixa sort quan s’anunciïn els resultats dels comicis celebrats ahir a Wakefield (Yorkshire) i Tiverton and Honiton (comtat de Devon).
Els resultats seran força representatius del sentiment popular cap a Johnson després del Partygate. La primera localitat forma part de l’anomenada muralla roja, els antics bastions laboristes del nord anglès que el 2019 van donar prestat el vot a Johnson perquè fes realitat el Brexit, reduís la immigració i combatés la desigualtat de riquesa i infraestructures entre les regions septentrionals i meridionals. La segona localitat és a la muralla blava, tory de tota la vida però que desconfia de les polítiques econòmiques i els ajuts socials de Downing Street.
Els sondejos pronostiquen que el Labour recuperarà fàciliment Wakefield i que els liberals demòcrates amenacen de soprendre de manera històrica a Tiverton, on fa dos anys i mig Johnson va guanyar per golejada.
Tot dependrà del vot tàctic, és a dir, de si aquesta vegada els habituals seguidors laboristes donen un suport estratègic als lib
Els resultats donaran un indici de la capacitat del primer ministre per arribar a les pròximes eleccions
dems, encara que només sigui per castigar els conservadors i ferlos perdre un escó que consideren seu per dret propi.
El primer ministre es donaria un bon mastegot si perd Wakefield i guanya a Devon. Però si surt derrotat en dues circumscripcions tan diferents, una tradicionalment de classe obrera i l’altra tory fins a la medul·la, molts diputats podrien interpretar que la seva màgia ha desaparegut del tot, que no és capaç de guanyar les eleccions del 2024 i que tindrien més possibilitats amb un altre líder. La seva posició tornaria a córrer perill, si no d’una manera imminent, sí a mitjà termini.
Per al Labour és important el marge amb què guanyi a Wakefield (si les enquestes no s’equivoquen com va passar amb el Brexit i la majoria absoluta de Johnson). El seu líder, Keir Starmer, té nombrosos enemics interns per la seva falta de carisma i l’al·lèrgia a pronunciar-se sobre qualsevol qüestió polèmica, que fa que el principal partit d’oposició no sigui identificat amb cap política concreta. El tema del Brexit diu que està “tancat” i que en cas d’arribar al poder no plantejaria el reingrés a la Unió Europa, i ni tan sols la incorporació al mercat únic i la recuperació de la llibertat de moviment. I sobre les vagues que aquesta setmana han paralitzat el país, no les condemna per no ofendre els sindicats, però diu que són “una mala idea” per semblar un centrista moderat.c