“El model xilè és una apologia de l’egoisme”
Ennio Vivaldi Exrector de la Universitat de Xile
Metge especialista en son, Ennio Vivaldi (Concepción, 1950) va deixar de ser rector de la Universitat de Xile el 17 de juny. Després de vuit anys al capdavant de la principal universitat pública xilena, la seva figura és molt valorada per la seva independència i el seu suport al procés constituent que viu el país arran de la revolta social del 2019, que té l’antecedent històric en la reivindicació d’educació gratuïta i de qualitat. Vivaldi va participar al maig a Barcelona –encara com a rector– en la Conferència Mundial d’Educació Superior de la Unesco.
La dictadura de Pinochet va posar el sistema educatiu en mans del lliure mercat.
Dins d’aquella cosa delirant de l’ultraneoliberalisme, es va escriure que seria un greu error que l’educació pública fos gratuïta i de bona qualitat perquè, si això passa, es perd tot incentiu perquè les famílies hi posin més diners i els proveïdors tinguin interès a captar les famílies que tenen més diners. Això no s’havia dit mai enlloc del món, i molt menys escrit. És molt interessant veure els vincles estretíssims que hi ha entre les universitats privades i els responsables de les polítiques econòmiques de la dictadura.
Amb l’esclat social, va tornar l’exigència d’una educació pública i gratuïta.
El que irromp el 2019 és la necessitat de tornar a sentir-se part d’un ésser social. Sense cap dubte, es demanava educació gratuïta, però molt abans hi havia ràbia i sensació d’estafa perquè s’havia promès una universitat que no permetria una graduació i una ocupabilitat com la que s’havia generat en les expectatives.
Com queda el sistema educatiu a l’esborrany de la nova Constitució?
És un retorn a una responsabilitat de l’Estat, amb un sistema públic estatal gratuït que comprèn tots els nivells. El més important és que s’articula com un sol concepte l’educació de parvulari, bàsica, mitjana, tecnicoprofessional i universitària.
Els estudiants que ho reivindicaven fa una dècada van arribar al Govern al març amb moltes expectatives de canvis, però el president Gabriel Boric ja cau als sondejos. Els xilens estan decebuts tan aviat?
A Xile hi ha molta ràbia acumulada; és molt fàcil fer campanya de descrèdit. No em sembla que hi hagi avui sobre la taula una argumentació de fons que desacrediti ni el president ni el seu Govern. No crec que hi hagi hagut cap error del president que justifiqui una decepció. Hi ha dues coses: un país molt commocionat i, per tant, molt fàcil de fer reaccionar emocionalment, i l’afany de desacreditar el procés. El descrèdit del president podria ajudar el descrèdit de la Constituent i viceversa.
Quines altres fites consagra l’esborrany de la Constitució?
La primera, el tema de gènere, present totalment a la Constitució fins al punt que la Convenció Constitucional és paritària. La segona, assumir la problemàtica dels pobles originaris. I la tercera, el tema del territori; Xile és un país molt centralista, i s’està pensant en un Senat que representi les regions.
I com queda la sanitat?
Està plantejat el dret a la salut, la reconstrucció d’un sistema públic de salut. Xile és un país que sempre havia tingut molta consciència en salut pública, desacreditada en el període neoliberal.
Vostè té un alt índex de popularitat. Això té a veure amb el desprestigi de la política?
Gran part del triomf d’aquesta nova generació va ser per un descrèdit de la política, on no necessàriament aquells polítics eren dolents, però crec que estaven tan convençuts de la inamovibilitat del sistema que van acabar sent funcionals al manteniment del sistema. Això és el que la gent va rebutjar. La nostra posició va ser donar suport a la Convenció Constitucional perquè va ser elegida pel poble, i això ens va donar una imatge de no manipulació. També, en determinats moments, vam encunyar frases que ens podrien haver donat popularitat. Per exemple: el model de societat xilè és una apologia de l’egoisme. Jo crec que a Xile es va negar el concepte de bé comú.●
Boric ja cau als sondejos “No crec que hi hagi hagut cap error del president que justifiqui una decepció”