Decepció al Pirineu aragonès per la pèrdua dels Jocs Olímpics d’hivern
Crítiques a l’estratègia negociadora de Lambán amb el COE i Catalunya
La decepció, el desànim i una irritació amb prou feines continguda han afectat els representants polítics i els agents socials i turístics de les valls aragoneses de Tena, Candanchú-Astún i Benasc, possibles escenaris d’uns Jocs Olímpics d’hivern al Pirineu que, almenys el 2030, ja no veuran la llum.
A començaments de setmana, quan ja es pressentia que no hi hauria acord perquè el Comitè Olímpic Espanyol (COE) presentés una candidatura consensuada al Comitè Olímpic Internacional (COI), l’Associació d’Entitats Locals del Pirineu Aragonès (Adelpa) va firmar un document en què donava suport incondicional al projecte i animava que totes les parts arribessin a un consens perquè considerava “que els seus avantatges haurien de pesar molt més que les diferències”. També alertaven que “està en joc el futur dels pobles del Pirineu d’Aragó i Catalunya”.
En aquest organisme hi ha els alcaldes pertanyents a diferents formacions (PP, PSOE, PAR i CHA) i associacions empresarials.
Eusebio Echart, vicepresident d’Adelpa i alcalde de Campo pel PAR, posava l’accent en “el retorn que la cita olímpica hauria tingut al territori, no només econòmic, sinó també el gran impacte turístic internacional, ja que s’hauria pogut mostrar a tot el planeta la qualitat paisatgística de la serralada”.
Al document, els membres d’Adelpa lamentaven aquesta “oportunitat desaprofitada de poder construir costoses infraestructures, de difícil finançament, que permetrien avançar als nostres municipis”.
“Aquí, a la vall de Benasc, hem culminat la construcció de l’N-260 de Campo a Castilló Sos, però ens faltaria continuar fins a la connexió amb Catalunya, cosa que s’hauria agilitat amb el projecte olímpic”, afegeix Echart.
Marcel Iglesias, alcalde de Bonansa (PSOE) i president de la comarca de la Ribagorça, mostrava també la seva desil·lusió perquè el projecte olímpic no hagués prosperat i confessava que havia trobat a faltar “més generositat del Govern d’Aragó i de la Generalitat de Catalunya”. “Aquí els que ens la jugàvem érem el Pirineu, més que Saragossa o Barcelona”, i lamentava que “els directament interessats no haguéssim tingut més protagonisme en les negociacions amb el COE”. Pel que fa al futur, pensa que “la candidatura del 2034 sortirà si no es posen sobre la taula conflictes territorials. Si no és així, tornarà a estar abocada al fracàs”.
Jesús Jericó, alcalde de Sallent de Gállego pel PP, no amagava la seva gran irritació davant la situació. “Ni el COE ni els governs central, aragonès i català no han estat a l’altura de les seves responsabilitats. La proposta catalana, que monopolitzava per a ella tot l’esquí alpí, no era justa, i els tècnics del Govern d’Aragó haurien d’haver-la rebutjat i plantejat una alternativa des d’un principi. I el Govern espanyol ha actuat com a ostatge dels seus socis catalans. Ha faltat en tots altura de mires”.
Jericó també es queixa que “als municipis ens van convocar al minut 80 o 90 del partit, quan la situació ja estava molt embolicada”.
Fernando Sánchez, alcalde de Canfranc (PSOE), lamenta les “pèrdues” que suposa per a les estacions d’esquí d’Astún-Candanchú i la seva comarca que no es facin les olimpíades d’hivern. “S’havien plantejat projectes d’infraestructures per valor de 300 o 400 milions d’euros, que millorarien la mobilitat i traurien cotxes de la carretera, i que ara potser ja no es faran mai”, diu.
Al sector turístic la notícia va caure com una galleda d’aigua freda. José María Ciria, president de l’Associació d’Empresaris Turístics de la Vall de Benasc, va lamentar el desenllaç. “Teníde em moltes esperances. Caldrà reprendre-la per al 2034, però, si Madrid es presenta als Jocs d’estiu, les nostres possibilitats disminuiran”.
Cap de les persones consultades no veu de bon ull la proposta d’Alejandro Blanco que per al 2034 es presentin dues o més candidatures i que el COE en triï una. Són més partidaris de treballar per una candidatura única que englobi Aragó, Catalunya i zones de Navarra o Andorra.
Tampoc no es pot oblidar la difícil i tensa situació que han viscut alguns militants, càrrecs i agrupacions socialistes d’aquesta província, que no s’han trobat sempre còmodes amb l’estratègia negociadora marcada pel Govern d’Aragó en aquest tema. “Nosaltres érem els més interessats que les converses entre Aragó, el Govern central, el COE i
La possibilitat d’una candidatura per separat el 2034 no convenç ni alcaldes ni empresaris
Al territori va causar malestar que el president no anés a la reunió de Balaguer del gener passat
Catalunya acabessin amb èxit, perquè ens hi juguem la nostra major o menor presència política al territori”, ens comentava un militant que prefereix no donar el nom.
També assenyalen que la primera reunió de Lambán i el conseller Felipe Faci amb els alcaldes i empresaris de la zona ja va ser amb el procés de negociació molt avançat. “Més que per escoltar les nostres propostes, van venir per demanar que donéssim suport sense fissures a la seva estratègia de màxims, quan nosaltres hauríem estat més pragmàtics. Tenir proves en totes les valls amb pistes d’esquí, tal com demana el document d’Adelpa, hauria estat un èxit”.
Un altre gest que no va agradar a alguns correligionaris d’Osca de Lambán va ser que aquest últim no anés a la reunió a Balaguer (Lleida) amb el president Pere Aragonès al gener. “Si t’aixeques d’una reunió, mai aconseguiràs els teus objectius, i, si no hi vas, ja pots donar la batalla per perduda”, assegurava un veterà socialista d’Osca.