El poder i la influència
Una de les característiques de la història del Cercle d’Economia és la d’haver creat un relat obert, democràtic i europeista sota la inspiració de Jaume Vicens Vives i la col·laboració entusiasta d’uns quants fills de la burgesia catalana que aspiraven a obtenir més autogovern, transformar aquella Espanya en ple franquisme i amb la mirada posada en una Europa de la qual estàvem políticament i econòmicament allunyats.
Joan Mas Cantí (1929) té el carnet número u i dimecres va presentar a la seu de la institució el llibre que recull les seves vivències com a membre molt actiu des que en els estiuejos a Camprodon, cap a l’any 1951, tramava amb Carlos Ferrer Salat què es podia fer per respirar en un àmbit de certa llibertat en plena autarquia i autoritarisme del règim.
El Cercle no ha tingut poder però sí una gran influència en l’economia i en la política catalana i espanyola. Va acabar configurant-se, a partir del 1958, com una realitat nascuda en la
El Cercle ha estat i és un fòrum de llibertat, progrés, modernitat i creixement
societat civil amb relacions molt estretes al món empresarial, econòmic i acadèmic. Impressiona veure l’índex de personatges que Mas Cantí va situant en el període que va des del Pla d’Estabilització del 1959 fins a la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics el 1986. Una generació que va conviure amb el franquisme i que es va adaptar a la democràcia des de posicions d’un centrisme plural, obert, evolucionant als ritmes que han anat marcant els temps.
Les seves jornades anuals i els seus informes periòdics han influït en governs conservadors i d’esquerres. També en els governs catalans, des de Jordi Pujol fins a José Montilla. Els que han format part de les seves juntes, amb perspectives i orientacions diferents, han compartit la idea de creixement, llibertat, progrés i modernitat. Van ser persones que seguien amb atenció el que feien la democràcia cristiana i la socialdemocràcia europees, que van posar els fonaments de l’economia social de mercat i l’Estat de benestar que encara perdura avui.
Ha estat, i espero que ho continuï sent per molt de temps, un fòrum de pensament i d’acció. No és casual que els únics personatges rellevants que han visitat oficialment Catalunya des del 2012 ho hagin fet per invitació del Cercle. Em refereixo a Mario Draghi i Ursula von der Leyen.