Fogueres privades
Uns anys enrere, quan em vaig estrenar a les xarxes socials, vaig penjar fotos i algun petit vídeo de la nit de sant Joan a Twitter. La foguera més propera a casa i els meus amics ballant i fent broma, aquest era el document privat que jo elevava a públic. Per què ho vaig fer? no ho sé. Tampoc sé gaire per què continuem posant fotos dels nostres passejos matinals a instagram, o dels nostres aperitius, o del nostre gos prenent el sol de la tarda. Ho fem perquè ho fa tothom? Per evitar ser considerats estranys, elitistes o poc sociables? Ara, que ja hem creat l’espectacle perenne a partir de les nostres vides privades, ara, dic, ens sorprèn que hi hagi gent que vegi i comenti amb avidesa el vídeo –se suposa que estrictament privat– d’un famós mantenint relacions sexuals amb una dona (no famosa). Hauríem d’aclarir-nos.
Tots tenim dret a la nostra intimitat i privacitat. És comprensible que l’actor santi Millán denunciï com un delicte l’afer del vídeo en què apareix
Hem preparat el terreny a consciència per quedar amb el cul a l’aire
tenint sexe. És el que toca i és el que faria la majoria de la gent. sent tot això ben cert, hem d’admetre que, per activa i per passiva, hem preparat el terreny a consciència per quedar – literalment– amb el cul a l’aire. i així anem. ens hem carregat les convencions del món d’ahir –petitburgeses o simplement assenyades– i encara ens sorprèn que la selva ens devori.
els nostres fills no han conegut els costums que servien per aixecar una barrera nítida entre l’espai privat i l’espai públic. ells han regalat al mercat, des de la més tendra infantesa, la seva existència, amb tota mena de detalls; la cosa ha succeït amb una tranquil·litat inaudita, tremenda. els traumes s’han multiplicat, com no podia ser d’altra manera. nosaltres, al contrari, vam créixer en un món de cortines i paravents que –siguem sincers– no estava tan malament. Però, al final, malgrat saber que regalem el més sagrat, hem sucumbit a aquest enorme circ, a més glòria i plusvàlua de magnats com elon Musk, Mark Zuckerberg i altres espavilats.
no, aquest any no he penjat fotos de fogueres a les xarxes socials. ni de la coca de la revetlla. M’estimo més concentrar-me a observar les flames i a escoltar com cruixen els trastos al convertir-se en cendres. M’estimo més viure que no pas difondre postals privades d’un viatge que –pel que sembla– no serà infinit.