Un veto a l’última esperança
• La sanitat pública nega l’única teràpia possible a una malalta de càncer de mama metastàtic
• El tractament amb Trodelvy està funcionant, però la pacient ha de pagar el medicament, caríssim
• El fàrmac s’ha administrat en hospitals públics d’altres comunitats, però no a Catalunya
La Laura, de 43 anys i mare d’una nena que n’acaba de fer 6, té càncer de mama metastàtic, el més agressiu. Incurable, malgrat que la ciència avança de manera decidida en l’objectiu de convertir-lo en una malaltia crònica. Aquest tipus representa un 20% dels tumors de pit i és la causa de la mort de més de 6.000 dones cada any a Espanya. Dones joves o de mitjana edat, la principal diana d’aquesta xacra.
A la Laura li van concedir al març entre 12 i 24 mesos de vida. Havia esgotat els tractaments convencionals des del 19 de gener del 2021, amb sis mesos de retard respecte a la primera visita per un bony que els metges van considerar un quist de líquid inofensiu: quimioteràpia (fins a 31 sessions, una xifra inusualment elevada), radioteràpia, pastilles hormonals, una tumorectomia (extirpació del tumor i gangli sentinella) i una mastectomia de la mama amb extirpació de 18 ganglis. Després d’això, apareixen cinc lesions als pulmons. Es confirma la metàstasi. El pronòstic és fatal. El tractament amb eribulina (un inhibidor de la dinàmica dels microtúbuls) no fa efecte.
Els oncòlegs comuniquen a la Laura que l’última esperança per prolongar la seva vida és el sacituzumab govitecan, comercialitzat com a Trodelvy, un fàrmac innovador aprovat per l’Agència Europea del Medicament (EMA) el 21 de novembre de l’any passat, un segell pel qual se’n garanteix la qualitat, la seguretat i l’eficàcia. Com a conseqüència de la validació europea, el producte pot ser comercialitzat a Espanya. El problema és que encara no ha estat inclòs entre les prestacions del Sistema Nacional de Salut, a diferència de països com França i Alemanya, i l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) n’avalua la relació cost-benefici per incorporar-lo o no a la cartera de prestacions.
El fàrmac es pot fer servir, però s’ha de pagar, i no és precisament assequible. Entre el 28 d’abril i el 22 de juny, la Laura ha rebut sis administracions a l’hospital Quirónsalud a un preu de gairebé 5.000 euros cadascuna. Segons els informes mèdics a què ha tingut accés La Vanguardia, el tractament funciona. Els tumors estan remetent. Però les finances no donen per a gaire més. La bossa o la vida?
“És una situació frustrant, desesperant, una injustícia total i una vulneració del dret a la vida”, assegura en Juanra, el marit de la Laura, que es veu immers en una paradoxa terrible, en una arbitrarietat insuportable. No només és que altres països europeus estiguin finançant la teràpia, és que en altres comunitats autònomes també. L’hospital Mateu Orfila de Menorca, per exemple, confirma que es va administrar Trodelvy a una pacient de l’illa entre finals de l’any passat i principis de l’actual. “Va tenir una reacció al·lèrgica i només es va completar un cicle (tres setmanes)”, precisen fonts del centre.
Després de diverses setmanes de dilacions, la mútua de la Laura se n’ha desentès argumentant que Trodelvy no està comercialitzat a Espanya. En Juanra ha sol·licitat a l’Aemps l’anomenat ús compassiu del fàrmac, pel qual es possibilita la prescripció i l’aplicació de medicaments no autoritzats a fi d’atendre necessitats especials en situacions clíniques de pacients concrets. Resposta: “Comprenem la situació d’aquells amb la necessitat de gestionar l’accés a teràpies innovadores, tant per a ells com per als seus familiars, i lamentem la situació en què està”. La comercialitza
ció de Trodelvy “no serà efectiva fins que el laboratori arribi a un acord respecte al preu i el finançament al Sistema Nacional de Salut”. (En definitiva, tot és qüestió de diners.) Dirigeixi’s al seu hospital, en aquest cas el Clínic, perquè sol·liciti el finançament de la Generalitat.
Salut ha denegat la petició aquesta setmana, malgrat que hi ha possibilitats que ho reconsideri.
“Per què s’ha d’assumir per via privada el cost del medicament si hi ha la possibilitat que aquesta administració es faci per la via del medicament compassiu?”, pregunta en Juanra a la demanda de protecció de drets fonamentals de la persona, contra el Servei Català de la Salut i l’hospital Clínic, que va presentar, i va ser admesa a tràmit, dimecres. “Psicològicament, estem molt tocats”, explica. “Al patiment de la malaltia s’hi afegeixen les dificultats perquè li puguin donar un tractament que li allargui la vida. L’any passat van morir a Espanya 43 dones per violència de gènere, i es fan campanyes i inversions per evitar-ho, i em sembla bé. També en van morir gairebé 7.000 de càncer metastàtic. Ja sé que la comparació és odiosa, però és així”.
L’accés dels pacients espanyols als nous fàrmacs és un problema. Segons l’últim informe Indicadors d’accés a teràpies innovadores a Europa, el temps mitjà que passa des que un medicament és aprovat per les autoritats europees fins que està disponible per al seu ús a Espanya és de 517 dies (133 a Alemanya, 240 a França, 340 al Regne Unit i 429 a Itàlia).
L’1 de gener estaven disponibles 85 dels 160 fàrmacs (53%) aprovats per la UE en el període 2017-2020. A Alemanya, un 92%; a Itàlia, un 79%, i a França, un 66%. El percentatge de disponibilitat restringida a Espanya també és elevat: quatre de cada deu fàrmacs disponibles sobre el total d’autoritzats per la Unió Europea tenen algun tipus de restricció en el seu ús en aquest país.c
Els afectats han presentat una demanda de protecció dels drets fonamentals