L’arquitecte de les emergències, Shigeru Ban, Princesa d’Astúries de la Concòrdia
El japonès Shigeru Ban, que va ser guardonat ahir amb el premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia, està considerat com un dels arquitectes més innovadors del segle XXI. La seva obra destaca per l’ús de materials naturals i reutilitzables, com ara el bambú, la fusta i, sobretot, el cartró. A més, ha desenvolupat una important tasca humanitària a partir de l’arquitectura.
Nascut a Tòquio el 1957, es va formar a l’Institut d’Arquitectues ra de Califòrnia del Sud i a l’Escola d’Arquitectura Cooper Union de Nova York, on es va llicenciar el 1984. Entre el 1982 i el 1983 va treballar a la capital japonesa a l’oficina del prestigiós arquitecte Arata Isozaki, i amb tot just 28 anys va tornar a la seva ciutat natal, on va fundar el seu propi estudi, Shigeru Ban Architects. El 2014 va rebre el premi Pritzker d’arquitectura, considerat el premi Nobel d’aquesta disciplina.
Des del principi Ban va mostrar interès per explorar materials de construcció bàsics, principalment el cartró, i, inspirat pels tubs d’aquest material que s’amuntegaven al seu propi estudi, va començar a experimentar amb la seva resistència.
Es va fer mundialment famós als noranta arran de la seva intervenció a Ruanda, on va dissenyar habitatges temporals per als refugiats de la guerra civil d’aquest país, amb una nova tecnologia: els tubs de paper.
El terratrèmol de Kobe, el gener del 1995, va suposar un altre dels grans desafiaments humanitaris a què s’ha enfrontat. Van morir més de 6.000 persones i centenars de milers de persones van quedar sense llar. Davant aquesta situació, Ban va dissenyar cases temporals que es podien acoblar en sis hores amb cartró, sacs de sorra i caixes de plàstic reciclades.
Entre els seus projectes humanitaris més recents, destaca la seva intervenció a Haití després del terratrèmol del gener del 2010, on va construir mig centenar d’habitatges provisionals per a famílies de Port-au-Prince amb l’ajuda d’estudiants de la Universitat de Santo Domingo.
Però el projecte que va marcar una fita en la seva carrera va ser el Centre Pompidou-Metz, inaugurat el 2010. És una espectacular construcció de planta hexagonal, amb la teulada ondulada de fusta, que sosté una membrana tèxtil translúcida.c