Els Mossos desenvolupen un producte per a les empremtes complexes
La policia científica elabora un eficaç reactiu capaç de revelar les restes dactilars més difícils en superfícies molles, rugoses i, fins i tot, a la intempèrie
Benito Oliva Maqueda era un professor d’institut de 57 anys que va ser trobat pel seu company de pis el 18 d’octubre del 2007 al carrer Trajà de Barcelona. Estava emmordassat i li havien donat una pallissa tremenda. Per evitar els crits, els assassins li van introduir uns calçotets a la boca que van subjectar amb una cinta aïllant envoltada al cap. Un crim d’extrema crueltat que durant dotze anys va estar pendent de resoldre. La unitat central d’homicidis dels Mossos d’Esquadra va recuperar el cas una dècada després. Va refer el trencaclosques i es va fixar en una herència que la víctima acabava de cobrar i en un grup de delinqüents que llavors havien protagonitzat altres robatoris amb violència a la mateixa zona de Sants. La policia científica no havia aconseguit en el seu moment revelar empremtes dactilar sospitoses, però guardava custodiades les cintes aïllants amb què havia aparegut amortallat el professor.
La tenacitat d’aquella mateixa policia científica va fer la resta. Fa un temps que la unitat central d’inspecció ocular (UCIO) va començar a treballar als seus laboratoris per buscar nous productes que els permetessin obtenir empremtes dactilars de qualitat en superfícies complexes en què els reactius tradicionals no funcionaven. Superfícies rugoses, enganxoses com el revers d’una cinta aïllant, o en objectes que havien estat a la intempèrie i que es resistien a l’ull dels científics de la policia.
Els mossos de la comissaria general d’investigació criminal (CGIC) han aconseguit desenvolupar dos reactius que suposen un avenç gegantí en matèria d’empremtes dactilars, els dibuixos papil·lars formats per l’alternança de crestes i solcs a l’epidermis dels dits de les mans i els peus, que són únics en cada individu i que en moltes investigacions es converteixen en crucials per determinar l’autoria d’un crim.
Els dos reactius ja han estat validats i tenen l’acreditació ISO, segons ha pogut saber La Vanguardia de fonts al corrent de les innovacions. Un ha estat batejat com a Wetucio, amb referència als seus creadors, l’UCIO; i l’altre, Posme, que vol dir pols en suspensió dels Mossos d’Esquadra. El primer ha estat eficaç en superfícies adhesives, com per exemple la cinta que van fer servir els assassins del professor Benito. Fins que no es va desenvolupar i es va fer servir aquell reactiu no s’havien aconseguit empremtes. L’altre està sent eficaç en superfícies brutes o que han estat a la intempèrie. Els dos productes estan sent exportats i els han incorporat a la seva rutina la Policia Foral de Navarra, així com altres policies europees, com ara la d’Àustria, i fins i tot la de Mèxic, que han demanat mostres per provar.
El reactiu que es fa servir a les superfícies adhesives és negre i viscós, s’aplica a la part de la goma d’enganxar i, quan es mulla amb aigua per netejar-lo, queda revelada l’empremta dactilar. Però les innovacions no acaben aquí. Fa un temps que els policies del laboratori dels Mossos treballen en el desenvolupament d’unes tires, una espècie de drogotest, que quan es submergeix en una beguda detecta la presència de substàncies químiques, que es fan servir per aconseguir la submissió de les víctimes, especialment en delictes sexuals contra les dones.
Davant l’increment dels delictes sexuals en què les víctimes van ser drogades amb substàncies per minvar la seva voluntat, des de la policia científica van començar a treballar en unes tires que hauran de permetre a l’usuari comprovar si algú els va llançar alguna mena de substància. No serà fàcil. Fa més d’un any que la Universitat de València treballa en un sistema semblant. I no és fàcil perquè són moltíssimes les substàncies que s’estan fent servir per sotmetre les víctimes, i és complex desenvolupar uns reactius que siguin capaços de reaccionar davant un espectre tan elevat de drogues.
En qualsevol cas, el més important per als Mossos és tenir un laboratori de la policia científica que no només es limiti a treballar en els casos judicialitzats, sinó que aprofiti el coneixement dels seus uniformats de bata blanca per investigar i avançar en nous procediments que ajudin a millorarlaresoluciópolicial.
La policia treballa per crear una tira, com un drogotest, que confirmi si han llançat substàncies a la beguda