L’escriptor que ‘ressuscita’ amics
Emanuele Trevi converteix dos escriptors morts en protagonistes del seu nou llibre
Emanuele Trevi (Roma, 1964) tenia dos amics, un escriptor i una escriptora. Tots dos van morir prematurament. Ell es deia Rocco Carbone (1962-2008) i va morir en un misteriós accident de trànsit mentre investigava activitats mafioses. Ella, Pia Pera (1956-2016), va patir un procés degeneratiu com a conseqüència de l‘esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Ell encarnava el típic escriptor torturat. Ella, el vitalisme i l’alegria. Ell no va ser traduït mai al castellà. Ella sí: la seva versió de Lolita (Diario de Lo) als noranta i recentment els seus escrits sobre paisatges i jardins (Aún no se lo he dicho a mi jardín i El huerto de una holgazana).
Tots dos són ja immortals perquè són els protagonistes de Dues vides (Minúscula i Sexto Piso), el llibre amb què el seu amic Trevi els ressuscita, que va guanyar el premi Strega 2021 (el més important de les lletres italianes) i que ha presentat aquests dies a Barcelona.
“Potser no tinc gaire imaginació i per això utilitzo històries reals –afirma en conversa amb aquest diari en una llibreria barcelonina–, però m’adreço als lectors que no els van conèixer. D’aquí mil anys, al lector de Carrère, Cercas o al meu li importarà un rave si va passar o no”.
Carbone va morir mentre investigava per què en una comarca italiana moria molta més gent de càncer.
“Els infeliços en l’amor són els que repeteixen el mateix tipus de persona amb qui s’aparellen”
“Els calabresos, com ell i jo, hem crescut en un món criminal inimaginable per a la resta del món. Li vaig recomanar no furgar-hi més: ‘Tu no ets Roberto Saviano, no tens ofici ni un gran mitjà darrere que et protegeixi, et mataran!’, li deia. Fixi’s en el seu accident: mor perquè es va estavellar amb la moto –li havien robat el cotxe i va haver d’agafar-la– contra un cotxe aparcat, és estrany, no?”.
Com a escriptors, Carbone “no pactava amb el món ni es preocupava per l’èxit, convertia les seves ombres interiors en personatges reals”, mentre que Pera va començar reescrivint Lolita des del punt de vista de la noia, una cosa que Trevi creu que “no té sentit, és millor crear un nou món. La família de Nabokov va reivindicar-ne els drets d’autor, i va aconseguir que el llibre es prohibís, cosa que la va deixar molt tocada”.
Pera va traduir, a més, grans autors russos com Puixkin, Lérmontov, Txékhov... “Li interessaven els personatges extravagants, vistosos, encara que fossin místics, nacionalistes, extremistes... Entre els espanyols, li agradava Eugeni d’Ors”.
Dues vides és, sobretot, un cant a l’amistat. Trevi, Carbone i Pera es van conèixer als vuitanta. “Ells tenien més experiència, però tots tres sortíem totes les nits i compartíem el somni de ser escriptors. Cap no havia escrit res encara”.
Una relació de tres en què “no hi va haver mai erotisme, i això uneix molt... però també separa”. Sí que apunta, en canvi, que “el component sàdic de Rocco i el masoquista de Pia coincidien i això va donar peu a una amistat profundíssima”. Trevi va observar les relacions amoroses dels seus amics i va arribar a conclusions com que “els infeliços en l’amor són els que repeteixen el mateix tipus de persona amb qui s’aparellen: com qui es compra un cotxe nou de la mateixa marca que no li ha funcionat”.•