‘Mare de sucre’ obre la temporada més catalana del Centro Dramático Nacional
Alberto San Juan portarà a escena ‘Lectura fácil’, de Cristina Morales
Després de triomfar al Teatre Nacional de Catalunya, Mare de sucre, la història d’una jove de 27 anys amb un 65% de discapacitat intel·lectual que vol ser mare, obrirà el 23 de setembre la temporada del Centro Dramático Nacional (CDN) de Madrid. L’obra de Clàudia Cedó, protagonitzada per Andrea Álvarez, que té la mateixa edat i grau de discapacitat que el seu personatge, plantejarà, recorda Cedó, què és ser una bona mare i “per què la societat s’apropia dels cossos d’aquestes dones” i decideix qui pot parir. Mare de sucre ocuparà la sala principal del teatre Valle-Inclán per inaugurar una temporada amb fort accent català.
Hi passaran la Yerma de Juan Carlos Martel, director del Teatre Lliure; la gamberra crítica de l’establishment teatral de Falsestuff. La muerte de las musas de Nao Albet i Marcel Borràs; la reflexió sobre el suïcidi amb dansa, música i textos de María Velasco del Harakiri de Les Impuxibles; la mirada a l’assetjament escolar de Karaoke Elusia d’Oriol Puig, i fins i tot una història sobre la cultura de la corrupció i el pelotazo a Espanya des de l’arribada de l’economia capitalista fins avui a Breve historia del ferrocarril español, escrita per Joan Yago, dramaturg de la companyia La Calòrica, i dirigida per Beatriz Jaén.
Però també es veurà El peso de un cuerpo de Victoria Szpunberg, que s’acaba acomiadar amb èxit del TNC i en què la dramaturga aborda a partir d’una experiència personal la història d’una dona amb un pare que pateix un ictus i se n’ha de fer càrrec. Explicada en un món oníric en homenatge, diu l’autora, “a la gent que estimem i ens deixa”. A més, Pere Arquillué protagonitzarà Paraíso perdido – que es veurà aquest juliol al Festival Grec–, una obra sobre la desobediència i el pecat de saber creada per la figuerenca Helena Tornero i Andrés Lima a partir del poema èpic de Milton.
Tres dels grans muntatges de l’any seran El proceso de Kafka dirigit per Ernesto Caballero; Lectura fácil, en què Alberto San Juan adapta i dirigeix la novel·la de Cristina Morales sobre, explica, “quatre noies amb grans dificultats per adaptar-se a les normes, amb diagnòstics de discapacitat i que viuen en un pis tutelat, una obra sobre el desig de vida i la dificultat de dur-lo a terme en un sistema dissenyat contra el viu”, i Fundamentalmente fantasías para la resistencia, la nova obra del director del CDN, Alfredo Sanzol, “una revenja humorística contra la invasió russa”, diu, a través d’una companyia de teatre que converteix el seu local en un refugi per a actors i ciutadans i en què “una autora i directora crea una història per mantenir el grup unit i la salut mental, un homenatge a les històries que ens salven la vida”. A més, 400 días sin luz de Vanessa Espín i Raquel Alarcón traslladarà el públic a la dura vida de la Cañada Real.
A la programació internacional hi haurà la brasilera Cristiane Jatahy amb Entre chien et loup (Entre gos i llop), en què intenta canviar el final al film Dogville de Lars von Trier i que les nostres societats acullin més bé els estrangers; Pieces of a woman de Kata Wéber i Kornél Mundruczó, retrat de les dones que lluiten avui pel dret a decidir sobre la seva vida, i Oasis de la impunidad del xilè Marco Layera, que reflexiona sobre la violència estatal i el control del poder a través de les manifestacions del seu país el 2019.c