Una domus sota les termes de Caracal·la
El monument descobreix al públic un rar exemple domèstic de la convivència de religions a l’antiga Roma
Apartir d’ara, els visitants que aterrin a Roma tindran un altre al·licient per anar a les termes de Caracal·la. El monument ha ampliat el recorregut amb l’obertura al públic de la reconstrucció d’una domus romana al barri residencial que va ser destruït per erigir-hi el gran complex hidràulic: va ser inaugurat el 216 d.C. i és el que s’ha conservat més bé fins als nostres dies. I el que fa que tot plegat encara sigui més espectacular és la visita als frescos, amb, entre altres elements, representacions de tres déus egipcis al costat de la tríada capitolina, en un rar exemple domèstic de la convivència de religions a l’antiga Roma.
És la primera vegada en 30 anys que aquesta habitació es pot visitar. Es tracta d’una petita sala de culte en una domus d’entre el 134 i el 138 d.C., durant l’etapa de l’emperador Adrià, que es va trobar a deu metres sota terra a poca distància del gran complex imperial de banys públics. La casa, que originalment tenia dos pisos, havia estat parcialment destruïda, però la part inferior es va poder preservar.
Va ser descoberta durant les excavacions de mitjans del segle XIX, comandades per Giovan Battista Guidi, però va caure en l’oblit fins que va ser recuperada a partir del 1970, i, després de cinc anys d’estudi, els arqueòlegs van decidir desacoblar els frescos per protegirlos de la humitat i guardar-los en dipòsits. Hi ha, entre d’altres, els que avui ja enriqueixen l’itinerari de les termes, que han estat col·locats al conjunt monumental amb les restes dels banys, mosaics i gimnasos del llegat més important de l’emperador Caracal·la.
A més de ser un rar testimoni del que passava en aquella zona abans de la construcció dels banys i, per tant, de la transformació antiga de la ciutat, les pintures són una bona expressió del sincretisme religiós que va caracteritzar Roma des dels seus orígens. Sobre la primera capa de decoracions es conserven els traços més recents (de les dècades finals del II d.C.) de figures antropomorfes identificables amb els déus romans Júpiter, Juno i Minerva, al costat oposat de les representacions dels egipcis Anubis, Isis i Osiris, el seu marit. Era comú que convisquessin en edificis públics, però no en la intimitat d’una casa.
“No és estrany trobar déus egipcis i romans junts, però és la primera vegada que es troben en un ambient domèstic d’aquella època. També és estrany que estiguin separats i no units en una mateixa figura amb característiques diferents, com solia passar”, explica Mirella Serlorenzi, directora de les termes de Caracal·la.
“Els romans no tenien problemes amb els altres cultes. Només en van tenir amb els cristians, perquè van deixar d’adorar els déus romans”, apunta l’arqueòloga. De fet, en aquestes termes hi ha el mitreu més important, o temple dedicat al déu oriental Mitra, que es coneix.
També són exposats per primera vegada els frescos restaurats de la volta del triclini, el menjador de la domus, que han estat reconstruïts amb els centenars de trossos que es van trobar als anys setanta. Les pintures estan fetes amb rics pigments, com el blau egipci o el vermell cinabri, que provenia de les mines ibèriques, cosa que indica que el propietari era una persona de classe alta. “Potser era un comerciant que viatjava molt a Egipte”, s’aventura a assenyalar Serlorenzi, referint-se a l’evident fascinació pels déus egipcis. Les investigacions dels anys setanta van concloure que la casa era un dels pocs exemples a Roma que combinava una
Als frescos s’hi han trobat sorprenents representacions dels déus egipcis Anubis, Isis i Osiris
domus senyorial al pis inferior i apartaments de classe mitjanaalta als superiors.
La superintendent especial de Roma, Daniela Porro, aplaudeix que d’ara endavant els visitants podran “recollir un tros de la història i les transformacions de la ciutat antiga, a més de la bellesa i l’interès de les pintures”, amb el mateix preu del bitllet d’entrada al complex monumental. I és que, mentre que a Pompeia o Herculà s’hi pot admirar l’estil dels frescos del primer segle d.C., això no és gaire comú a Roma, ja que les cases s’anaven remodelant d’acord amb les modes dels temps.
Les termes de Caracal·la, un dels atractius turístics més rellevants de la capital italiana, reneixen així després de la pandèmia en un estiu en què també tornaran a ser l’escenari de la tradicional òpera estival de Roma després de dues edicions en què es van traslladar al Circ Màxim. L’escenari ja està pràcticament muntat.•