Noblesa baturra
Javier Lambán s’ha sortit amb la seva. El president aragonès va afirmar a finals de maig que s’estimava més que no hi hagués Jocs Olímpics d’hivern que els que se celebressin fossin “desequilibrats”, en al·lusió al pes més gran que podria tenir Catalunya. Segurament Lambán va calibrar que li sortia més a compte anar de víctima amb Catalunya per obtenir rèdit electoral en un futur que no pas intentar que la seva comunitat pogués acollir algun dia alguna competició olímpica. Aragó ha pretès organitzar aquests Jocs en tres ocasions i en totes tres ha perdut. Ara se li obria una oportunitat de fer-ho juntament amb Catalunya, però ha anteposat els seus interessos electorals i ha passat per sobre del desig dels representants de les valls del Pirineu aragonès, que, tal com explica avui al nostre diari Mario Sasot, estan decebuts i molt desil·lusionats.
Lambán no té pèls a la llengua i aquests dies ha deixat perles que conviden a una reflexió serena. Vet-les aquí: “Hem de tenir paciència amb ells, amb els amics catalans”; “Catalunya ha tingut una actitud que cal qualificar com a mínim d’antiolímpica”; “a Catalunya no hi tenim cap amic, ni cap soci, ni cap aliat...”. No cal recórrer a altres frases seves pronunciades en altres afers conflictius com el litigi dels béns de Sixena.
El problema de l’oratòria de Lambán va molt més enllà de si algun dia es poden organitzar o no els Jocs Olímpics. El que en resta és una actitud separadora que anima a la divisió i a l’enfrontament entre comunitats. El fet que el Govern de Catalunya, liderat per forces independentistes, acceptés organitzar una competició olímpica amb una altra comunitat espanyola el 2030 era un signe d’avenç cap a la normalitat. El més difícil per al COE era convèncer els dirigents d’ERC i Junts, i el que havia de ser més fàcil era aconseguir el suport d’Aragó. Els tècnics d’aquesta comunitat l’hi van donar, però després Lambán els el va retirar. El president autonòmic vindrà aquest dilluns que ve a Barcelona i visitarà el Centre Aragonès, on anunciarà inversions del seu Govern per millorar-ne les instal·lacions i tindrà oportunitat d’explicar-se. Tant de bo trobi una via que defugi el tacticisme electoral. Noblesa baturra obliga, però el mal ja està fet.