“Rufián s’equivoca quan ens posa en el seu punt de mira”
Jéssica Albiach (1979) és conscient que els èxits de la seva formació es valoraran, sobretot, per la bona marxa del Govern de coalició espanyol, i per això posa èmfasi a la recuperació de les relacions entre ERC i la Moncloa. A Catalunya, després de dos anys aprovant els pressupostos de la Generalitat, la líder dels comuns al Parlament no es nega a repetir l’acord ni tampoc a bastir un tripartit durant la pròxima legislatura.
Es comenta que té més feeling amb Pere Aragonès que amb Salvador Illa...
El meu paper és empènyer l’acció del Govern cap a les prioritats de la ciutadania i no puc compartir el rumb que pren, de macroprojecte en macroprojecte fracassat. Tampoc no comparteixo el tipus d’oposició d’Illa, que regala els vots en lloc de negociar. Junts, ERC i el PSC han creat la coalició del pelotazo i s’han posat d’acord, tot i les seves baralles, per ampliar l’aeroport, pels Jocs d’hivern, salvar el conseller Cambray o repartir-se les cadires.
L’aeroport, els Jocs Olímpics, el MidCat, l’Hermitage... Catalunya es pot permetre perdre tantes oportunitats?
Per a mi no són oportunitats, són amenaces. Catalunya ha de poder escollir, però no entre macroprojectes fracassats, sinó una oportunitat de veritat. Cada macroprojecte a què hem dit que no ha caigut pel seu propi pes. No es tracta només d’ecologisme, sinó de realisme i sentit comú.
Com qualifica l’acció de govern d’Aragonès?
Al Govern l‘envaeix la paràlisi i la resignació. Per fer front a la brutal crisi que patim ha dedicat un milió i mig d’euros, i en els Jocs Olímpics s’hi ha gastat més de mig milió. A més, no s’han reforçat les plantilles en salut, es manté el pitjor conseller d’Educació, no s’avança en matèria d’habitatge i no es deixa d’apostar per macroprojectes.
Tornarà a donar suport als pressupostos de l’any que ve? Depèn del que ens proposin. Cal veure si s’està complint l’actual, però dependrà del grau d’ambició i de compromisos. Si van en la línia del decret anticrisi, no podran comptar amb nosaltres, però si hi ha marge per negociar ens hi asseurem.
La política de blocs ha desaparegut o amb la campanya de les municipals tornarà?
Som en un punt diferent. L’acord del català havia de ser el primer de molts, però hem vist una coalició entre Junts, PSC i ERC, tot i que es pot fer una cosa més transversal.
Després de l’acord de pressupostos, ERC va dir no a la reforma laboral, a la llei de Seguretat Nacional, a les mesures anticrisi...
M’agradaria que ERC entengués que tots som al mateix vaixell i que les forces progressistes i de
Projectes “fracassats” “Cada macroprojecte a què hem dit no ha anat caient pel seu propi pes”
Missatge a ERC “Ens hem de posar d’acord per construir una alternativa de país diferent de la del PP”
Podem i Yolanda Díaz “Cal aprendre de les experiències, però hi serem tots els partits i molta gent” Mónica Oltra “Ha decidit posar el pacte del Botànic per sobre; es demostrarà la seva innocència”
la investidura ens hem de posar d’acord per construir una alternativa al PP. ERC s’equivoca: castigar el Govern central castiga la ciutadania.
Les relacions d’ERC i el Govern espanyol s’han enverinat per l’espionatge, les inversions, els Jocs Olímpics o la taula de diàleg. Això els perjudica.
Al Govern central se li ha d’exi
gir tot, però cal negociar, per això és important la reunió entre Sánchez i Aragonès. El nivell d’execució pressupostària a Catalunya és insostenible, un greuge històric, i queixar-se i excusar-se està bé, però PSOE i ERC s’hi han d’involucrar. Nosaltres hem proposat de crear una oficina de seguiment de les inversions a Catalunya.
Què n’espera, de la reunió entre Sánchez i Aragonès? Celebro que s’hagi concretat. Ara fa falta que doni fruits. Queda poc més d’un any de legislatura i és vital que Catalunya tingui conquestes per a la gent, perquè és de justícia, i perquè és la millor manera d’aturar els del “cuando peor, mejor”.
ERC diu que no s’aixecarà de la taula de diàleg. Això pot canviar per la pressió de Junts?
Poso en relleu l’actitud d’ERC en aquest sentit. És intel·ligent i estratègica, perquè l’única manera de solucionar els conflictes és el diàleg. Sabem que hi ha contactes i reunions constants entre governs, però l’important és que comencin a donar fruits, i aquí el PSOE s’ha de moure.
Què els passa amb Rufián? No sé què li passa a Rufián...
Hi ha una estratègia d’ERC a Madrid d’anar contra vostès?
Sí, és evident. Rufián no ens estima gaire, però ERC ha de ser un aliat i no es pot equivocar d’adversari. Rufián s’equivoca quan ens posa en el seu punt de mira, perquè hauríem de ser aliats; fer més política i menys tuits.
Vostè alerta del nou bipartidisme de grocs i vermells (ERC i PSC). No estan condemnats a entendre’s?
Alertava de la manera d’actuar dels vells partits, que es critiquen en públic però pacten als despatxos. Estem condemnats a entendre’ns, però crec que ells no ho tenen tan clar.
Es veu formant un tripartit durant la pròxima legislatura? El més important és per fer què. Per dur a terme macroprojectes no podran comptar amb nosaltres, però per millorar la vida de la gent, sí. El més important quan es parla d’un govern és per fer què.
Com veu el paper que està fent Podem en el projecte de Yolanda Diaz?
Yolanda obrirà una nova etapa política i en la manera de fer-la que va més enllà dels partits, i amb el paper que té al Govern central està demostrant que sap gestionar i transformar. A partir d’aquí, totes sumem, no només els partits. I Unides Podem i En Comú Podem estem d’acord en el que és essencial.
Si Podem no dona suport a Yolanda Díaz pot passar com a Andalusia, que la divisió passi factura.
Cal aprendre de les experiències. Però hi serem tots els partits i molta gent que se sent interpel·lada i que trobarà el seu lloc en una plataforma ciutadana més àmplia.
La missió és recosir l’espai a l’esquerra del PSOE o fer una manta nova?
No hem vingut a ser l’esquerra de ningú, sinó a plantejar un projecte de país que il·lusioni, inclusiu i modern. Necessitem una alternativa de país a la que vol oferir el PP.
Part de l’estratègia s’ha ensorrat per la dimissió de Mónica Oltra?
La Mónica ha estat víctima d’una campanya brutal de l’extrema dreta, però ha decidit que la continuïtat del Botànic és més important, mentre l’emèrit o Rajoy segueixen fent amb total impunitat. No som com ells i estic convençuda que es demostrarà la seva innocència.
Per què creu que al Govern central no li rendeix tanta feina? Ens ha tocat governar en moments molt complexos. La gent ho està passant malament i és normal que hi hagi una certa desafecció, però encara queda un any i mig de legislatura per complir els acords de la coalició i se’n veuran els fruits.c